diumenge, 4 de setembre de 2016

Quanta, quanta calor


Avui feia tanta calor,
que tot i el seu tall esmolat
 i la seua silueta allargassada,
m'hagués gitat
sota l'ombra del xiprer.

Avui feia tanta calor,
que no m'hagués preocupat
gens ni mica
dormir el meu somni etern
sota l'ombra lasciva de la figuera.

Avui feia tanta calor,
que tots ens preguntàvem
si no hi haurà cap altra forma
de sentir-se vius
sinó al damunt d'una bicicleta.

Avui en feia tanta calor,
que els umbracles reien
i els solàriums ploraven,
els para-sols s'insinuaven
i els xiringuitos es deien barrets de platja.

Avui feia tanta calor,
que no m'ha importat,
tot i les accelerades,
que els meus companys de ruta
me hicieran sombra.

Avui en feia tanta, tanta calor,
que no guerra,
que no hagués dubtat
el més mínim en triar
el costat fosc de la força.

Avui feia tanta calor,
que hagués deixat de banda
les jeunes filles en fleurs,
i m'hagués quedat abraçat
a la seua ombra.

Avui feia tanta calor,
que tots ens adonàvem
que potser no hi ha cap altra forma
de fugir la mort
que al damunt d'una bicicleta.

Avui feia tanta calor,
vet aquí la paradoxa,
que el xiprer i la figuera,
les jeunes filles en fleurs,
la vida i la mort,
les ulleres de sol i els barrets,
 els companys i la guerra
glaçaven, si més no,
l' incendi del mar.

2 comentaris:

  1. Un servidor de les ombres també va pedalar diumenge, sota el rigor mortis del sol, per les carreteres incendiades de la Marina. Si hagués pogut, m'hauria col·locat a la fresca de la roda del meu nebot Arnau, el dels 20 anys serratians, però anava massa ràpid per a les meues cames cansades. Litres d'aigua gelada i un bany a la mar cristal·lina de l'Almadrava em van fer, per uns instants, escàpol de la mort i del foc.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaig pensar en vosaltres per l'incendi de Xàvia. Si almenys vares fugir un moment de la destroça, no està mal. Pel que es veu, l'Almadrava no deu ser la platja de Arde el mar :)

      Suprimeix