divendres, 16 d’agost del 2013

Plany de les virtuts o...


(Presó de To Castle, dita La Torre. The coach, Il trovatore i el príncep Albert, per ordre d'intervenció) Vinc a dir-te la sentència de sa excel·lència… D'excel·lència en excel·lència, caram quanta excrescència… Tampoc fa falta la grolleria… ¿Voleu sentir la grolleria del dia?... Prou!, Joanot… Toca'm els pebrots… "A dia d'avui, captiu i desarmat Il trovatore roig, destruïdes totes les còpies del sirventès intitulat Tito Alberto i avortats els seus objectius desestabilitzadors, puc condemnar i  condemne al susdit Joanot Manel de Serratorn a la màxima pena, la pena capital, vista, a més a més, la seua total absència"… De l'absència d'excel·lència naix l'excrescència... "Absència, deia, de qualsevol penediment"… Alto ahí, alto ahí. Si és per penediment, ho estic, i molt. Estic ben penedit del tot el que he fet. Pobre Primo Alberto, Tito Alberto, volia dir… ¿Com és això?... ¿Tu saps el que em va donar el don Sito?... Digues… Un plat d'arròs socarrat i un parell d'entrades per a la fira d'enguany. Per cert, quin nivell, déu meu, donaven ganes de ca… (Entra el príncep Albert sense avisar. Dirigint-se al The coach) ¿Le habéis leído la sentencia, entrenador?… Sí, príncep(mirant al Joanot) Mañana, Al Alba, moriréis, poeta… Murió el poeta a lomos de su bicicleta… Sa excel·lència, perdoneu-lo, diu que està ben penedit… Cómo de arrepentido estáis?... Tanto, cuánto esto, portento… (I Il trovatore comença a cantar el "Plany de les virtuts " o Coplas por la muerte de don Sito)


Al fin, una batería
mató a don Sito, y están
los platillos todo el día
doblando por él: ¡chin-chan!

Murió don Sito, un señor,
de gozo discotequero,
muy bufón y algo florero;
de viejo, gran orador.

Dicen que en un solo ensayo
tocaba mil maravillas;
que era diestro
en marear cuatro yayos
y un maestro
en redoblar seguidillas.

Cuando creció su destreza,
era su monomanía
pensar que pensar debía
en asomar la cabeza.

Y asomóla
de una manera española,
que fue a asociarse con unos
albatros bien taciturnos
y repuntar sus tacones,
hablar sin más restricciones
a escándalos y favoritos
darles cancha,
sordina a todos sus líos.

Gran arcano,
se hizo ufano
por una santa profecía;
un día u otro saldría,
llevando un cetro en la mano
-¡ay don Sito!-,
vestido de principito.
Hoy nos dice la pantalla
que han de zanjarse las mañas
del buen don Sito, tan serio,
encima de trono y medio.

¿Tu horror a los catalanes
y a las bandas y a las fotos,
y al avance de los otros
y al turno de los votantes?

¡Oh fin de una retrocracia!
Redoble patán sin gracia
sobre el parche;
metida en gran cenagal,
¡tan venal!
don Sito, don Sito R…

Bien, bien, no está mal del todo, pero le sobra el ritmo de vals, ¿sabes, Juanito?, un poco de respeto, ya me entiendes; de todas formas, de los muertos vivos, me quedo con Ad Amo. Hale, ya te puedes ir. (Al The coach) Eh, tu; que li donen de menjar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada