Fareu bondat.
Però no sereu bons.
Fareu bondat i direu
que sou bons.
Però no haureu fet el bé.
No podeu ni podreu ser bons.
Fareu bondat.
O això semblarà.
Però només sou pals,
tous pals a les rodes
dels que no saben
sinó fer bondat.
Aquesta és
la moralitat marcida
de la impostura.
Quina meravella, Vicicle, Satie i Alonso reunits en la música de les paraules, en les paraules corals de la música, en el silenci fondo del bé, en el xerric artificiós dels qui només saben fer bondat i ignoren la força del bé, l'impuls de fer el bé. Gràcies.
ResponEliminaMoltes gràcies, Manel. L'has llegit millor que jo l'he escrit.
Elimina