És la letargia del món.
El rumor sedós de la bicicleta.
Adormit també ell i les hores
que he pedalat sense
altra comesa que sentir
el cos com un engranatge més,
reconvertit en bieles
de l'imaginari moviment d'un somni.
El cansament, el batec, l'ofec:
efectes secundaris que s'aboquen
a la tristesa dels jocs reconeguts.
La letargia és encesa d'estupor.
Sempre n'hi haurà alguna cosa
d'inhumana en aquests fets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada