dissabte, 19 d’octubre del 2019

Nus



Va dir-los el que els déus no havien dit.
Els llamps, els trons i les tempestes
no n'eren el beneplàcit diví.
Si Zeus l'hagués beneït,
una pluja d'estels i l'aurora
hagueren estat els senyals.
Tots callaren, però.

Va ser dels que s'apropien de la realitat,
dels que la fan seua a qualsevol preu:
"si el cel rugeix de foc i odi
és que els déus estan en mi."
Va crear un precedent,
un de molt perillós.
Però tots tancaren els ulls.

Perquè al seu davant el nus hi era.
I deien que només qui el va crear,
Gòrdias, sabia del seu secret.
I que aquell que el deslligués
seria l'emperador d'Orient,
el Gran conqueridor.
I tots abaixaren el cap.

Aquell cop d'espasa,
aquella estocada va ser el seu fracàs.
Va fracassar per sempre Alexandre el Gran:
"el mateix és tallar-lo que deslligar-lo".
Va trepitjar l'Orient, sí;
conquerir-lo era una altra cosa.
Però tots van callar.

2 comentaris:

  1. Calia interpretar bé els signes del cel i de la terra. Perquè no es pot fer de la realitat multiforme i sovint contradictòria un terreny de caça privat. El colp o el tall, el tirar pel dret com a fracàs. La subtilesa, les respostes múltiples a preguntes complexes, continua sent el repte i potser la solució.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. Del sit and talk, però, ni en anglès ho volen entendre.

      Elimina