divendres, 21 de juny de 2019

Els versos


Dibuixats per la memòria:
eren aquells versos sobre un esguard
còmplice al bell mig d'una reunió amigablement seriosa.
Aquells, d'un amor furtiu i un poeta amb esmòquing,
aquells amagats qui sap si a la frèvola silueta o al paper dels records.
Els havia cercat amb disciplina, amb deler estudiantil.
Pàgina a pàgina, dubte a dubte, traç a traç.
No trobava, però, sinó versos d'arguments equívocs.
Perquè ell volia llegir-los.
Llegir-los-els.
A ella.
Perquè feia tot el possible per trobar-la.
Per trobar-se-la.
Per trobar-los.

Com la pell la serp,
havia deixat anar el seu amor entre silencis i eternitats.
I ara, purificat l'amor per la vellesa,
un retrobament provocat deuria ser la recompensa.
Aquella reunió seriosament amigable
havia deixat anar un lloc incert i un dia anònim.
Sabia que hi aniria.
Però ignorava qualsevol altra certesa.
El retrobament casual obeïa, així, l'anarquia dels rellotges,
el confí dels carrers posseïts ja pel perfum de l'estiu
i la inestabilitat marina de les voreres.
Insistiria, però, com la roda i l'infinit,
com el bes i l'eternitat.
Com el silenci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada