Ells

Van baixar a Avitáx, ja vegeu. Ells, els especialistes en caca de gavina o gallina, amb les quals matèries tant els agrada fer el seu particular Asperges me. Ells, que són capaços de podrir només amb l'esguard l'alè selvàtic dels nens, les rialles esponeroses dels amors adolescents, les carícies imprevistes dels millors records. Sí, van baixar a Avitáx, perquè s'han promès no tornar a posar els peus a l'epicentre de la gran mentida que transmuta un accident en infàmia, un homicidi imprudent en un assassinat. Ells, genolls avinagrats de confessionari que mai no confessaran les veritats amagades. Ells, que glorifiquen i condecoren la Mare de Déu i neguen una, dos, tres... infinites vegades més que el Pere, el seu fill. Ells, que van crear el pecat per poder penedir-se, i el penediment per poder pecar. Ells, que menyspreen les víctimes d'un luctuós succés previsible i evitable, però bategen els nadons abans de nàixer -par le moyen d'une petite canulle- si és menester, i per si de cas, tot i que Tomàs d'Aquino ho va prohibir: Infantes in maternis uteris existentes baptizari possunt nullo modo. Però els hi dóna igual el sant i qui l'alabe. Perquè tenen els seus Set Campions de la Cristiandat, la seua Champions particular: Sant Jordi per Anglaterra, Sant Denís per França, Santiago per Espanya, Sant Antoni per Itàlia, San Andrés per Escòcia, Sant Patrici per Irlanda i Sant David per Gales, i aquí paz y después gloria. Ells, que han fet de negar l'evidència el seu modus vivendi. Ells… què ràpid que obliden el que volen oblidar! Perquè al dintre d'aquest Ells no només són els factors de la desfeta, de la malifeta, els que mai no posaran els peus a l'estació de tel·lúric úter dues vegades rebatejada, tot i el Tomàs. No només són els criminals, alguns d'ells ja a la presó. També hi són, com a còmplices, tots aquells que els alaben. Perquè encara no han fet neteja. Perquè els agrada molt més l'oblit que l'honestedat, la desmemòria que la història, la conspiració que la lluita oberta. Són el que són, especialistes en merda. I tots aquells que els recolzen s'empastifen fins l'ànima, tant que en defenen Ells la seua existència intrauterina. I si no trobeu la bici, amics, és perquè, llevat dels festius, no podem dur-les per l'úter de la terra.