Alguna cosa d'admonitòria

Per enèsima, amics, vaig a escriure del que no només no sé ni tampoc entenc, sinó que a més a més em regira l'estomac. Però ho necessite... per l'estomac. M'és completament necessari escriure, parlar amb mi mateix, del que li està passant al poble Grec. Perquè tinc una ràbia travessada a la gola que no me la puc traure del damunt amb tots els ofecs de deu Oronets seguits. Perquè n'estic fart de privilegiats, de patents de Corso, d'incompetents donant lliçons, i de justícies fetes a mida, com els trajes que alguns tenen a casa sense factura, i més parcials i humiliants que la Fiscalia d'aquesta descomposició que anomenen Espanya. Que té deutes Grècia ningú no ho dubta. Que han estat dirigits per lladres i malbaratadors, tampoc. Però d'altres que ho van ser per assassins en sèrie i exterminadors psicòpates amb cinquanta milions de morts a les seues esquenes sembla que ningú no els passarà mai la factura, com els trajes, ves per on. Quant que et trobe a faltar amic Theo, mestre Angelopoulos. Perquè a hores d'ara, crec que tots som més que conscients de la gran estafa de l'euro com a mecanisme regulador de la riquesa, i que, molt al contrari, ha resultat un potent dispositiu per empobrir la població europea -sobretot als països de segona- per tal de poder competir amb les economies emergents de països subdesenvolupats, l'emergència dels quals està basada directament en l'esclavitud. I ningú no hi diu ni mu, ni a la troika ni al FMI ni al BCE ni als països podrits com Suïssa, Luxemburg o Liechtenstein, ni a la puntilla aquesta del TTIP o del TISA ni a la vertiginosa trajectòria d'arrels blasquianes de la Merkel que, com el Rafaleito, va començar la seua korrika política a l'extrema esquerra per a acabar emulant als mestres que deurien fer-li companyia al Rafael en Picassent, sí, a tots els lladres neoliberals. I, paradoxalment, el que li està passant a la pobre Grècia -tot i que bona part de la culpa és d'ells per elegir com a capitosts aquesta púrria d'espavilats, la baixesa dels quals tan bé coneixem a València- ja va estar anunciat per l'Angelopoulos, potser de forma inconscient, però va quedar ben assenyalat. M'estic referint a Paisatge a la boira. Dos nens, germans, estan obsessionats per anar a buscar el pare que creuen deu estar a Alemanya. És la utopia amb la pell de corder d'un somni. I fugen de casa. En aquest mal entès, al meu parer, viatge iniciàtic -perquè Grècia no necessita cap viatge iniciàtic- la nena s'enamora d'un efebus amb moto que fa d'actor -¿fan falta més explicacions?. A una de l'escenes més colpidores d'aquest paisatge, la nena és violada al remolc buit d'un camió. La sang de la humiliació quedarà impregnada a la seua mà dreta. De veritat que fan falta més explicacions?.