dijous, 4 de setembre del 2014

501


No n'és el millor, mestre. És el que hi ha, el que toca desprès de l'anterior.
Un glopet.
D'altra banda, cap dels dos som paladars exquisits, em sembla.
Dos glopets.
Massa delicats per a pobres, deia la mare.
Tres glopets.
Però no massa estúpids per a prendre's seriosament els sommeliers.
Quatre.
No hi havia cap altra opció. Mai no va haver cap altra opció.
Cinc.
El nostre refinament és clos dins un raig d'oli travessat de sol.
Sis.
Si al damunt d'un pebrot o d'un rodament, què importa?
Set.
¿S'imagina vostè l'ànima carnosa d'un coixinet?
Vuit.
¿O la pell acerada del fruit torrat?.
Nou.
Que n'és d'aspre, eh, mestre? I de poc saborós. 
Però lubrica la ferida de les petites tristeses.
I deu.
Ah!, feliç aniversari, mestre, que ja me n'oblidava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada