No n'és el
millor, mestre. És el que hi ha, el que toca desprès de l'anterior.
Un
glopet.
D'altra banda, cap dels dos som paladars exquisits, em sembla.
Dos
glopets.
Massa delicats per a pobres, deia la mare.
Tres glopets.
Però no
massa estúpids per a prendre's seriosament els sommeliers.
Quatre.
No hi havia
cap altra opció. Mai no va haver cap altra opció.
Cinc.
El nostre
refinament és clos dins un raig d'oli travessat de sol.
Sis.
Si al damunt d'un pebrot o d'un
rodament, què importa?
Set.
¿S'imagina vostè l'ànima carnosa d'un
coixinet?
Vuit.
¿O la pell acerada del fruit torrat?.
Nou.
Que n'és
d'aspre, eh, mestre? I de poc saborós.
Però lubrica la ferida de les petites
tristeses.
I deu.
Ah!, feliç aniversari, mestre, que ja me n'oblidava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada