diumenge, 31 de juliol del 2011

Per una altra banda


Vaig conèixer una xica, ahir a la nit, que s'estranyava de la debilitat que els músics de jazz tenen per les ulleres de sol. Què maco, no?... Jo vaig intentar fer-li veure, de la manera més discreta possible, ja que no érem sols, que no era un caprici, sinó una necessitat. Què vols dir?… Dona, que les necessiten, qüestió d'imatge, em segueixes?... El que jo deia, què fashion... No és ben bé això. Hi ha una qüestió pràctica. Mira, els ciclistes les fan anar perquè així els seus ulls no pateixen pel sol i, a més, són una barrera per als mosquits i tota mena d'insectes. Captes per on vaig?... Que n'hi han de mosquits als escenaris?... Bé, a més d'un me'ls hi he trobat, però no és el cas. La cosa va per una altra banda… Com no t'expliques millor. De llibre obert tens ben poc… Caram, tampoc és necessària tanta displicència… Ui, ja tenim el machito… Bé, guapa tu mateixa. Són cecs. Saps?, són cecs… Sí, home, ara voldràs fer-me creure que tots els que porten ulleres fosques són cecs… Tots no, però n'és la causa principal. O creus que amb la poca il·luminació dels focus creuats t'apeteix anar donant-te trompades i forçant la vista per a llegir les partitures… Però què tenen que llegir, si són cecs?... Parlava dels vidents… Ah!, si va de vidents ja ho comprenc, ja. Mira jo hi vaig acompanyar una amiga meua que volia saber de què es moriria… Collons, i què li va dir la pitonissa… Era un home… Jo no sóc vident… Llavors, tu també duus ulleres negres?... En bici, sempre… I pel que t'has fet al colze, deus anar ben cec, no, tan de chupito i cerveseta?... Ui, què gràcia que m'estàs fent. Escolta, i de què morirà l'amiga aquesta?... Doncs no ens ho va aclarir, que era tot molt negre, que no veia res… Com aquí, que no ens vegem una merda. Que duia ulleres de sol el pitonisso?... No, era cec… Ah!... Els millors vidents són cecs, com els millors músics i poetes. Des de l'antiguitat, els músics poetes eren la veu dels déus, i tant s'hi val que parlem dels grecollatins, com dels profetes de l'antic testament, a més ceguesa més divinitat al teu art… Com pots dir aquesta barbaritat? La cosa va per una altra banda. El que passava és que els pobres cecs no servien per a res, i els hi donaven una flauta o qualsevol instrument i així anaven tirant. Feies alguna cançoneta i la gent t'ho agraïa amb uns pocs xavos… Però si no s'havien inventat les ulleres de sol… I què té a veure?... Doncs ja em diràs com sortien a l'escenari sense ulleres i cecs, i no em digues altra volta que la cosa va per una altra banda. Em toca, xato, fins ara… I la xica s'alça de la cantonada on estem esperant l'actuació. De la butxaca esquerra trau unes ulleres de sol. I al braç dret duu un bastó extensible. És cega. I és la solista d'avui. I el primer que pense és com sap del colp al colze. Però, evidentment, la cosa anava per una altra banda.

4 comentaris:

  1. Molt bo aquest conte, amb un puntet de surrealisme, com a mi m'agraden :) I molt bo el vídeo, que és tot un homenatge al Tete.

    ResponElimina
  2. Ah!, el Tete. Doncs volia posar un tema "Blues for Line" del seu LP "Recordando a Line" però no l'he trobat al youtube. Gràcies, a mi també m'agrada el puntet de surrealisme, fins i tot a la vida.

    ResponElimina
  3. Molt bó i sí els artistes son cecs a moltes coses sino mai podríen veure el mon de altra forma.Tete meravellós,l'he pujat a Facebook.beset.

    ResponElimina
  4. Tete és molt gran. Això diuen, que els artiste veuen més enllà. Bé, els grans, si més no. Un bes.

    ResponElimina