De vegades, als tuits d'en Milei, el de la motoserra, he gosat corregir-li el seu famós: 'Viva la libertad carajo' indicant-li l'absència de la coma darrere el mot 'libertad' i la necessitat de posar-la: 'Viva la libertad, carajo', seria l'expressió correcta. Perquè, la veritat, aquesta absència em fa mal als ulls. Però ell, i els seus imitadors, continuen evitant aquesta coma que 'brilla por su ausencia' tantes vegades com criden això de 'Viva la libertad carajo'. Bé, no crec que en Milei i els seus assessors siguen una colla d'obtusos i inútils, per això he arribat a la conclusió que en Milei 'et alter' ho fan com una forma d'enviar un missatge críptic: per a ell, la llibertat s'ha d'adjectivar 'carajo' (paraula malsonant que tracta el membre viril despectivament) perquè al igual que li passa al penis, la llibertat pot ser més gran o més petita, més grossa o magra. I, fins i tot, com li succeeix a un sol i mateix penis, també la llibertat por allargar-se, engrandir-se o encongir fins la quasi desaparició com a botó prepucial davant distintes circumstàncies i excitacions vàries. Vet aquí, la raó fonamental de tal absència, vull dir la de la coma, no la del penis. La d'escriure 'libertad carajo'. La d'adjectivar la llibertat amb 'carajo'. Com un pinyó fix que impedeix la coma. Per a Milei, la llibertat dependrà de com li vaja al seu penis, perquè al capdavall la llibertat l'importa 'un carajo', d'això que la seua llibertat és una 'libertad carajo'. Extensible o retràctil. Menysprea el lliure albir dels altres, no el seu, és clar, que és sagrat, tal i com aquesta 'libertad carajo' que tant predica, però que li la sua molt, la polla, la seua polla, vull dir, la llibertat. En resum, una estafa, críptica, però estafa, com la de les criptomonedes. La llibertat de Milei, i la de tots els que li alaben, és sempre una 'libertad carajo', és a dir, una llibertat controlada per l'elàstica. La llibertat ha de ser 'carajo',perquè així ho mana l'estafa dels autoanomenats liberals, 'carajo'.
