Correcte

Els oriünds del Cabanyal tenen una forma molt peculiar de rebre els comunicats exteriors, tant siguen els dels forasters com els dels seus propis compatriotes, els transcendentals com els importants. Poseu-vos en situació: aneu pel carrer, direcció Mercat del… bé, Mercat Homònim (que el present article és un estudi seriós) aneu per qualsevol dels camins -com si de Roma en parlàrem- que duen, mitjançant Via Augusta, al Mercat Homònim, i, oh, sorpresa! vegeu un amic, conegut, saludat o el que siga, que us obliga a fer-li salutació de bon dia. Doncs bé, ja quasi esteu a la seua alçada i la convenció s'imposa: Bon dia!... Si el susdit amic, conegut o saludat n'és dels autòctons, és a dir, un@ -què cosa més ridícula- veritable/a -encara més ridícul- hom@ cabanyaliensis, deuria contestar-vos amb l'expressió que els identifica com a tals: Correcte. Sí, un judici de valor. Vosaltres en dieu: Bon dia, i ell@ vos contestarà: Correcte. I el mateix faran sempre, tot i no ser indiferents a l'assumpte que vos ocupe. ¿La supèrbia sobrepassa en ell@s les bones maner@s? ¿És un acte de prepotènci@? ¿És l'hom@ cabanyaliensis un profess@r frustr@t? Res més lluny de la realitat. Senzillament, quan el cread@r va  escampar la població pel món, se li va quedar al cantó fosc de la mà -sempre n'hi ha un@ de cant@ fosc en qualsev@l ll@c- el grupet@ -i d'ací la denominació ciclista, i deixem córrer l'@ que ni jo mateix m'aclarisc- el grupet, dèiem, de sabuts, que li va quedar enganxat al cantó fosc, el va posar com qui no vol la cosa al Cabanyal-Canyamelar. I no ho va fer per maldat. No. I ells no ho fan per maldat, tampoc: ho fan perquè n'és la seua naturalesa intrínseca: són sabuts, i ho saben. Valoren, fil per randa, l'omniscient naturalesa de Déu tant com les faves comptades, n'és el seu imponderable, ¿voleu que no ho facen amb un Bon dia? I vet aquí, que avui mateix n'he posat a prova tal circumstància. Dissabte pel matí faig la compra al Mercat Homònim. Entre d'altres coses, volia comprar ametlla fregida, i en arribar a la parada no les hi he vist. Que no té armela -i si dic armela i estem al Cabanyal, és que n'és correcte- fregida?, li he dit; perquè només veia que anous -i si dic anous, i estem on estem, és que n'és més que correcte- panses, dàtils i tutti quanti relatiu als fruits secs dolços... És que estan a l'altra banda, carinyet… No sé on tinc el cap avui, que vaig en presses, i és el que passa. El que passa és que l'aparador del puesto -i si dic puesto és puesto- està dividit en dos, a un costat els fruits dolços, i a l'altra banda d'un separador d'acer  inoxidable els salats. Anem a tirar el mur, em diu la dona... Això és el que tindran que fer els mexicans amb el de Trump, no?... M'inquireix amb la mirada. L'americà, li aclarisc… Correcte… Déu, quin borinot… Correcte… Pose'm mig kilo… ¿De borinots?... Quines ganes de broma… Anem a fer un aparador sense mur, carinyo… Molt millor… Correcte. Alguna cosa més, carinyet?... De camí a la carnisseria, passe pel puesto de Conxin, la xarcutera. Tot i que no tinc res que comprar-hi, la salude: Conxin, bon dia!... Correcte… I això que Conxin és de Picassent, però porta tant de temps al Mercat Homònim… Les carnisseres són dues beutats, i ho saben. Uniformades de negre jersei fi de coll cigne i faldilla de tub tot just per damunt dels genolls, guarneixen la pitrera amb davantal negre, el cap amb tocat negre i l'esguard amb llavis roig Rubi Woo de la gamma Retro Matte sobre el fons d'uns cutis blanc de ploma. En són tan sofisticades, que li han donat un àuria primmirada, com de delicatessen de la vedella i el porc al seu puesto. Tallen la carn amb la precisió d'un cirurgià. El seu tempo és un moderato amabile i cantabile. Hi ha alguna cosa afrancesada al seu somriure impostat, i això em resulta tan irresistible, si més no, que el seu spancià ¿Tens xulla d'agulla?, li dic... De ternera, imagino… No, de porc… (Primer Correcto avortat) Cuánto le pongo?... Una tallada grosseta… Así?… Això mateix, li dic; perquè els del Grau, mai no direm Correcte, faltaria més... Cómo la hago?... Res… I obre els ulls i les comissures en clar senyal inquiridor amb un frec de "mai no m'havien fet cosa igual d'un tall de xulla d'agulla de porc, si almenys fos de vedella" (Segon Correcto avortat) I sóc feliç. Sóc feliç perquè l'he deixat sense Correctos. Ja la tinc al pot. Vaig a inflar les rodes.