diumenge, 27 de març del 2011

Grappelli / Brel

Vaig encastar-me l'ipod. Clic. Sempre és una sorpresa el que sonarà. Aquestes coses tan petites, ja se sap. Al seu dintre he anat posant bona part de la meua història musical, bé, sentimental. I clar, mai pots preveure per on et sortirà la memòria. Clic, dèiem. Ah! Grappelli. Bé, anem bé. Fins i tot jo diria que molt bé. Au! Agafem Valenbisi i anem-hi, que es fa tard. Ei, el Gerswhin, I got rhytmn, Paaa-ra-ra-roo / um / Paaa-ra-re-roo / um / Paaa-ra-ro-ree /Tii-ta-ra-roo-ra-ri-ra-ro… Fa fresqueta. Sí, el vent del nord, sembla. Com que arribe prou d'hora, com sempre, tot i que he sortit justetet de temps, doncs em fique a París-Valencia, la llibreria. No, la Llibreria, amb majúscules. Tractatus Logico-Philosophicus. Aquest mateix. Total, per 2 €. Portar un llibre a la mà i de títol llatí queda força bé. Oi?



1 El mundo es todo lo que es el caso. 1.1 El mundo es la totalidad de los hechos, no de las cosas. (1 Die Welt ist alles, was der Fall ist. 1.1 Die Welt ist die Gesamtheit der Tatsachen, nicht der Dinge)



1.11 El mundo viene determinado por los hechos, y por éstos todos los hechos. 1.12 Porque la totalidad de los hechos determina lo que es el caso y también todo cuanto que no es el caso. (1.11 Die Welt ist durch die Tatsachen bestimmt und dadurch, daß es alle Tatsachen sind 1.12 Denn, die Gesamtheit der Tatsachen bestimmt, was der Fall ist und auch, was alles nicht der Fall ist)



Tot i que deixe la bici a l'estació de Navarro Reverter, front a l'antic edifici dels jutjats, ràpidament em pose a roda d'una de les bicis més boniques que hi trobe. Ei, realment una preciositat de ciclista… perdó, perdó, de bici, volia dir de bici. Eh!, que quedi clar. Òbric el llibre i faig com que el llig. Me cague en l'ou!, bilingüe, alemany-castellà. Nyas, coca.



1.13 Los hechos en el espacio lógico son el mundo. 1.2 El mundo se descompone en hechos. (1.13 Die Tatsachen im logischen Raum sind die Welt. 1.2 Die Welt zerfällt in Tatsachen.)




1.21 Algo puede ser el caso o no ser el caso, y todo lo demás permanecer igual. 2 Lo que es el caso, el hecho, es el darse efectivo de estados de cosas. (1.21 Eines kann der Fall sein oder nicht der Fall sein und alles übrige gleich bleiben. 2 Was der Fall ist, die Tatsache, ist das Bestehen von Sachverhalten.)




2.01 El estado de cosas es una conexión de objetos (cosas). 2.011 Poder ser parte integrante de un estado de cosas es esencial a la cosa. (2.01 Der Sachverhalt ist eine Verbindung von Gegenständen (Sachen, Dingen). 2.011 Es ist dem Ding wesentlich, der Bestandteil eines Sachverhaltes sein zu können.)




6.54 Mis proposiciones esclarecen porque quien me entiende las reconoce al final como absurdas, cuando a través de ellas -sobre ellas- ha salido fuera de ellas. (Tiene, por así decirlo, que arrojar la escalera después de haber subido por ella.) Tiene que superar estas proposiciones; entonces ve correctamente el mundo. 7. De lo que no se puede hablar hay que callar. (6.54 Meine Sätze erläutern dadurch, daß sie der, welcher mich versteht, am Ende als unsinning erkennt, wenn er durch sie -auf ihnen- über sie hinausgestiegen ist. (Er muß sozusagen die Leiter wegwerfen, nachdem er auf ihr hinaufgestiegen ist.) Er muß diese Sätze überwinden, dann sieht er die Welt richtig. 7. Wovon man nicht sprechen kann, darüber muß man schweigen.)


Torne a encastar-me l'ipod. Clic. Brel, m'ho esperava. Le plat pays. És clar. Dic jo, que tant de Tatsachen, deu d'estar errat, és clar. Tartsachen, això. Això deu de ser, que no està bona ni na'. Mira, aprendré l'alemany i parlaré amb l'Àngela, potser ja li haurà passat el disgust. Vés a saber. Que els alemanys són força rarets. Mira que dir-li Tractatus a un llibre de rebosteria. Ei, i amb retranca que això dels "Wovon man" no sé com prendre-m'ho. Ah!, el plany país qui est le mien.

5 comentaris:

  1. Muy bueno el post,pero dificil,de lo que no se puede hablar hay que callar,completamente deacuerdo... y me encanta la canción de Brel creo que es de las mejores.Enhorabuena como siempre.Un beso muy fuerte.

    ResponElimina
  2. Llàstima que no ens hi trobàssem. Hauríem fet unes cervesetes a la salut del Tractatus, o millor, dels incorruptibles corruptes, o de l'amic comú i retrobat Felip Berbegal, el de Foios, a qui per cert vaig explicar un altre retrobament, el del filòleg pianista viciclista, perquè la seua filla Andrea, de 18 anys, s'ha quedat a Manchester a estudiar-hi piano, vés per on. En fi, tu sempre tan suggestiu amb aquestes cròniques sobre rodes. Una abraçada des d'aquest plat de sanfaina de país planet.

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha costat, eh? No tinc el nivell...snifff

    ResponElimina
  4. Concha, más que difícil, al Tractatus si no le añades una clave de lectura es como si andaras por las nubes del pensamiento: las ves, comprendes su esencia, pero no las tocas ni en sueños. Un beso.

    Manel, què ràbia no haver-hi coincidit. Ostres, Felip, doncs ja m'haguera agradat fer-li una abraçada. ¿Saps si la bici li fa d'això que tu saps? I lo de la seua filla Andrea -caram, quina doble casualitat- em sembla magnífic. De fet, què puc dir jo? L'Oronet t'espera. No, us espera a tots. Al que em vaig trobar va ser a Carlos Marquina.

    ResponElimina
  5. Ostres Zel, t'entenc perfectament. I a mi. La primera volta que el vaig llegir em quedi de pedra filosòfica. Desprès, no sé ben bé perquè, vaig pensar que parlava de València -per això de la filosofia del llenguatge- veges tu, i tot se me'n va aclarir. Bé, tot, tot…

    ResponElimina