divendres, 31 de desembre del 2010

Obsolescència programada. Mire usté… (Balanç apassionat)


Si el protocol és la saviesa dels necis, Vicicle, què farem ara amb l'ortografia que no és sinó el protocol de les idees?... Bé, doncs no sabria dir-te, la veritat.


N'hi ha d'avanços tecnològics l'eficàcia dels quals va en progressió inversa als mals de caps que ens procuren. És a dir, l'avantatge que teòricament suposen, mai disculparà l'enrenou al que et porten. Al món ciclista ho tenim meridianament exemplificat per les manetes dels frens que a hores d'ara incorporen també el mecanisme dels canvis de plat (mà esquerra) i pinyó (mà dreta) Fa quatre dies, unes simpàtiques palanquetes agafades al quadro resolien els canvis amb magnífica precisió i economia. Passaven anys i panys fins que el mecanisme es desajustava per la senzilla raó de que el dit engranatge no existia. Podíem dir que fora dels esdeveniments que un cable d'acer pot sofrir -elongació, trencament, corrosió…- la resta del sistema és mantenia incòlume, llevat les malifetes pròpies de una caiguda. Però els enginyers nouvinguts quan s'adonaren de la poca o nul·la rendibilitat dinerària de la cosa, donada la perfecció assolida, varen substituir-la amb prou urgència pel que us descric al començament (feu ullada a la foto inferior) i que implica uns engranatges de carraca que no sols es desgasten pels múltiples fregaments als que són sotmesos, sinó que de bell nou presenten amb massa freqüència petits desajusts. I on és, doncs, l'avantatge, em direu. La gran comoditat consisteix en poder canviar des del manillar sense haver de desplaçar la mà a la part superior del quadre. La qual cosa per als que peguem una volta per les contrades de tant en tant diuen que és d'importància cabdal. I clar, com fa uns dies vaig assabentar-me per la TV3 -tot i que ja ens ho hem ensumat més d'una vegada- aquestes estratègies comercials entren de ple al que es diu obsolescència programada, ja que quan comencen a saltar de dent i fan fallida… Xè, per què no ho canviem tot sencer? No paga la pena, home, ficar-se en mà d'obra al taller, si no és que tindrem que enviar-les a la fàbrica… Què m'estàs dient, no podeu arreglar-les vosaltres?... És que sense un estri especial, podem malbaratar-les si intentem desmuntar-les. Posa unes de nou i t'oblides… Doncs, sí home, que em regalen els calés… Ja us en fareu l'idea, que la diferència de cost entre l'antic i el modern modus no en té ni punt de comparació. I no entraré en detalls ensopits, posem-li un 1000% i em quede curt, de segur. I fixeu-vos, amics, que tot plegat, però, no és sinó un símptoma de quelcom més greu. Perquè allò que tu mateix, amb un poc d'habilitat, et podies solucionar quan s'espatllava, ara requereix d'un protocol tan complex i mesquí que ni el Pentàgon en faria l'ús. I aquesta saviesa dels necis em recorda d'altres obsolescències programades. Pose per exemple la de les democràcies. No em digueu que no ho havíeu pensat, si més no, de passada? Digueu-me, si no, per què i amb què finalitat hom va utilitzar la seguretat dels frens, és a dir, dels mecanismes de control, per a posar-hi dispositius de velocitat que llancessin la maquinària de manera que la seua acceleració desbocada acabés imposant la mà de ferro de la ema, amb perdó, dels mercats o dels militars? I ja sabem la poca traça que tenen aquests últims per a l'ortografia. L'enemic és a casa nostra. Llança pedres a la teulada comuna, però ell ja no serà sota quan arribe el daltabaix. La veritable teoria del caos és la dels que saben aprofitar-se'n. Li ho vaig sentir dir a les carraques quan creien que ningú les escoltava.


La pastanaga de l'ase o comandament a distància

Bon any a totes i tots

10 comentaris:

  1. Els meus avis es feien un vestit quan es casaven, que els durava per la boda del fill, per la comunió dels nets i per a la seva pròpia mortalla. És clar que les patums sortides de les escoles de negocis encara no havien barrinat el concepte de la obsolescència programada...I així els ha anat a les antigues manufactures, com la del tèxtil del meu poble...
    Que tingueu una bona sortida i entrada d’any i que la felicitat no pateixi d’obsolescència programada.

    ResponElimina
  2. Salut i bon any ple de pedalades que et portin al plaer de viure l'aventura.

    ResponElimina
  3. Fins i tots els humans estem dintre de l'obsolescència programada...podríem viure fins els 112 anys i ens fan espatllar abans d'hora....d'acord amb el que escrius vicicle...caducs aparells ...caduques democràcies ....caducat capitalisme que no gosen ni volen canviar per altres sistemes...tanmateix avui fineix un any i demà en serem a un altre ( de fet és una altra enganyifa els anys de fet no són reals són mesures que ens hem ideat per a acotar la vida dins 12 fulls de calendari)malgrat tot molt els meus desitjos per que sigui un bon any vicicle per a tu en concret i també per a tothom!

    ResponElimina
  4. Això de l'obsolescència programada ho sabem les mestresses de casa d'ençà que el tècnic de la rentadora ens digué, ja fa uns quants anyets: "però senyora, si ja li ha durat 10 anys! encara com funciona! que no ho sap que ja no duren tant les rentadores avui dia?". I del canvi de la bicicleta millor no parlar-ne, que m'hi he barallat tota la vida, casumlaputadoros!, o era amb la democràcia que m'he barallat? Ai, serà l'edat, o les rentadores ;)

    Que tinguis molt bon 2011! Moltes pedalades! :)

    ResponElimina
  5. Esperem-ho, Ramon, que coses de tan gran valor anímic i vital com la felicitat no puguen decidir-les per nosaltres, encara que poden influir-hi notablement. La meua mare ens comprava la roba dues o tres talles més gran. De fet, no recorde portar camises sense plecs a les mànegues quan era un xiquet. Bona entrada d'any tingueu tots vosaltres. Vaig a veure que deixà dit el mossèn Onofre. Salut.

    Montse, moltes gràcies, igualment per a tu i els teus. Almenys que continuem llegim-nos i animant-nos mútuament. Bon any nou.

    Elfreelang, de fet una de les coses que mai entendré és aquesta idea dels cicles temporals tot i que el temps que els sustenta sembla produir-se de forma lineal. Moltes gràcies pels teus desitjos. Tant de bo puguem ser moderadament feliços en aquest any que demà comença.

    Clidice, moltíssimes gràcies. És cert que arriba un moment en que sembla que tingues que barallar-te en quasi tot el que t'envolta. En el meu cas és l'edat, en el teu estic segur que són les rentadores. Tinc que fer un post per aclarir d'una per totes l'essència del canvi de marxes ciclista. A veure si ho encerto. Bon any nou.

    ResponElimina
  6. Que tingues un Bon Any 2011.
    Salut i Terra (i sendes de bicicletes)

    ResponElimina
  7. Vaig veure també el reportatge de TV3, em va quedar la sensació que allò ja ho sabia però que no hi podem fer res per evitar-ho. Com molt bé dius només n'hi ha uns quants que se n'aprofiten.
    Malgrat tot també m'apunto al teu desig de que procurem ser (més o menys moderadament) feliços.

    Que tinguis una bona entrada d'any i un MOLT FELIÇ 2011!!

    ResponElimina
  8. Francesc, gràcies. Bon any a tu i farem tota la bicicleta que podrem. Salut.

    McAbeu, sí que en sembla que estem al marge de massa coses que d'altres decideixen per nosaltres. Però com tu dius que no ens lleven el plaer de felicitar-nos sense demanar-les permís. Bon any 2011.

    ResponElimina
  9. Espere que el nou any siga una mica millor que el 2010,al menys que no siga pitjor...ja el veurem.
    et desitje felicitat per al 2011.beset per tu i per la Rosa.

    ResponElimina
  10. Concha, gràcies. Això, que siga millor o almenys igual. Virgencita, virgencita que me quede como estoy, no? Bé, felicitats per a tu, Jorge i les xiquetes. Besos per a tots.

    ResponElimina