El dibuix de Stoke PogesA instàncies del blog de jmtibau
Com a pinzellades espesses de plom i acer fumat, els núvols s'estenen al llarg del cel. Són els estratus inestables d'aquests metalls especialitzats en la mort sobtada. Són prou gruixudes. Diríem apressades dins d'una textura feixuga i li parlen d'un temps que se li esborra. La nostàlgia li fa un retret. Aramis recorda en Athos. Als últims adéus, poc abans d'esser entregada al botxí, Milady va deixar-lo ben parat. El vostre temps és a les acaballes -el va dir. Els duels deixaran caure els florets i es resoldran jugant a la pilota. I els anglesos us guanyaran la mà -va afegir. Athos va insistir tant. Veieu açò, ens deia. I el dibuix fet en Stoke Poges passava de mà en mà. Què hi penseu? -etzibava. Us imagineu una cursa per tot el país? Les planures escombrades pel gèlid vent del nord i els cims més inversemblants? Tothom que vulga demostrar el seu coratge ja té el camp de batalla on demostrar-ho. I serem els primers. Le Tour de France. Els valents que hi acaben rebran garroteres. Les del guanyador seran grogues com els cabells rossos de la meua esposa dues voltes executada. Potser en Athos no fora tan errat.
Si algú m'haguera dit que un blog sobre bicis m'anava a agradar tant, potser l'hagués mirat com si estigués boig...els prejudicis només serveixen per a tirar-los al poal del fem...què té vostè senyor vicicle, que em tè tan enlluernada?
ResponEliminamoltes gràcies per participar de nou
ResponEliminaEl final d'una època sempre representa l'inici d'una altra.
ResponEliminaI en Athos se n'adona perfectament. :-))
Quin geni estàs fet! barreges hàbilment literatura, joc, bon relat, lèxic adient, ciclisme i bicicletes....el Tour de France!!!!Molt bo !
ResponEliminaSenyoreta Alba de Reykjavik, em fa vostè gran honor de tot punt immerescut. La seua intel·ligència afegeix el seny que jo no hi he sigut capaç d'imaginar, però ben és cert que la bici dóna ales a la imaginació. Athos ho va saber veure. Un petó. Aramis. Ui, perdó, vicicle. D'acord amb lo dels prejudicis.
ResponEliminaJesús, gràcies a tu, com sempre.
McAbeu, tens raó, però l'espavilada, la que s'ho va ensumar, va ser la Milady de Winter. Alguna cosa li encomanaria al Athos, és clar.
Elfreelang, que el Tour de France va tindre en Athos al seu vertader inspirador no ho sabia ni jo ni el Athos ni els de wikileaks que sembla que ho saben tot. Bé, fora bromes, moltes gràcies, és força generosa, de debò.
Com t'ho fas per lligar tot els elements, fent que l'Alexandre Dumas acabi competint en el Tour de France? Senzillament genial!
ResponEliminaRamon, potser tinc alguna síl·laba a la màniga, com fan els jugadors d'avantatge. Sóc especialista en lligar l'allioli sense rovell -només all i oli- i fet a mà al morter, afegint un poquet de sal i llima. El que lliga això, ho lliga tot, t'ho prometo. Salut i gràcies.
ResponEliminaUn relat genial,m'agradat i molt,molt irónic i més a més perfectament escrit.beset.
ResponEliminaConcha, moltes gràcies. Sembla inversemblant però és la veritat pura i dura. Un bes.
ResponElimina