dimecres, 22 de desembre del 2010

Quem quaeritis in sepulchro, Christicole?



-Hubo un tiempo en que estaba yo muerto y Tu me resucitaste. ¿Qué voy a hacer más que llorar?
(O. Wilde, Poemas en prosa)

Hay golpes en la vida, tan fuertes… Yo no sé !
(C. Vallejo, Los heraldos negros)


Quan per motius meteorològics em pose dempeus a terra, la realitat es torna una giravolta de vertigen esmaperdut. Jo diria que és, com a poc, inversemblant, però fins a la tarda d'ahir, en que el plugim i un jenesaisquoi em varen fer baixar el cul del selló, estava capficat en que érem ben a prop del Nadal. Però no, amics. No. Anava molt errat. I jo que m'estava rumiant com desitjar-vos un Bon Nadal i feliç cap d'any. Redéu què infeliç, quin babau que n'estic fet. Doncs no volia, pedalada amunt pedalada avall, fer-vos un post postal nadalenca des d'aquest particular deler meu viciclista? Prou infantil, ho reconec. I heus ací, que era ben confós. I tant! Vegeu, sinó, que el que estem a punt de gaudir no és el naixement de Jesús, sinó el seu enterrament. Com he pogut distreure'm? Gràcies -ai, las- que les nostres autoritats locals estan en tots els detalls, ben és cert. I als plafons publicitaris e informatius, tant de les estacions del Viacrucis del tramvia com del metro, m'he assabentat: Jesús ja no hi és, ara hi és Joaquín. Que no us ensumeu el pes que ens lleven del damunt -ells, que són de missa diària- cobrint les vergonyes del dol amb la lluentor de les coloraines de l'oli. I ho fan per nosaltres, que a més a més no hi creiem en res. Quina idea més encertada i generosa. D'això, que tots aquells familiars, amics i gent de bé -no us hi penseu- que van a la recerca desesperada dels seus records més punyents, que lluiten fins a la desolació per superar la inabastable xifra de Zero responsables, que aprofitant aquestes dates trobaran a faltar l'amic, el fill, la filla o el pare, la mare o l'amiga, el cosí o la germana, aquests, dèiem, ja no podran fer-nos sentir malament. Què us sembla? Així, que mai més preguntaran per Jesús, que no l'invocaran pels tèrbols túnels de l'oblit. Que no ens inquietaran amb qui és al sepulcre o rebran un bon allau del fang que a partir d'aquest mes cobrirà Jesús per sempre més. Que si tots els dies tres de cada mes desapareixen sota el llençol de la indiferència, d'ara en davant mai més podran anomenar el lloc inexistent d'uns fets gairebé, diríem, mai no esdevinguts. I que no confien que aquest Jesús ressusciti al tercer dia. No. Que no ho esperen amb la paciència ofesa i l'ànima infinita dels perdedors. Que no creguen en la impossible compareixença dels inexistents responsables, amb Herodes inclòs, del que només ells anomenen matança dels innocents fora de lloc i de temps litúrgic. Sort que el plugim m'ha estalviat venir al treball sobre dues rodes i que les capelletes d'aquest calvari m'han recordat que som en temps de penitència i no d'advent. I tot plegat, dec agrair-s'ho a l'infinita bondat i predisposició dels enterramorts compulsius. A la fi, però, no podrem felicitar-nos les festes, envoltats com som per les fosses buides dels que tenien tots els números de tan perversa loteria i tan abjecta decisió. Ho sent.


La tomba de les 43 absències

11 comentaris:

  1. No és mal canvi aquest d'en Jesús pel Joaquim Sorolla. Tos dos són uns grans mags dintre les seves respectives especialitats...
    Que tinguis unes bones festes!

    ResponElimina
  2. Ramon, els mags vocacionals són els que intenten amagar totes les seues malifetes, mitjançant ordres oficials, baix el gruix fangós de l'oblit. Aprofitant l'AVE, volen esborrar el record del pitjor accident de metro de tot l'Estat a l'estació de Jesús de la línia 1, els responsables del qual no hi són ni seran enlloc, mentre ells manen. Bones festes a tots.

    ResponElimina
  3. per fer-ho senzill et desitjo un molt bon Nadal!!! algun dia es farà justícia...esperem

    ResponElimina
  4. Fins que no he vist la resposta a Alberich no sabia de què anava (em faig vell i perdo la memòria). Deixant de banda la operació de camuflatge, però, s'ha de ser molt caparrut per posar aquests noms tant llargs i amb tants guionets. I al damunt argumentar-ho de manera tant barroera: "per a millorar la identificació amb el seu entorn".

    ResponElimina
  5. Molt bó el relat,malgrat qu'el mon está així,siga Jesús o Joaqim,passarán coses així.
    está bé que desde un blog es critiquen les situacións dolentes,molt bé Vicicle.
    Hi ha que fer la revolució com cadascú sapiga.beset

    ResponElimina
  6. Elfreelang, el que em va regirar l'estómac va ser sobretot les dates escollides. Com poden ser tan insensibles -per dir-ho de forma elegant? En uns moments en que tots fem memòria de essers estimats i que ja no hi són, aquesta colla d'indesitjables volen esborrar el poc que els queda als familiars i amics de les 43 víctimes i dels 47 ferits. Bon Nadal, malgrat tot.

    Brian, són negats fins i tot per a trobar raons. Però els hi dóna el mateix. Que hi ha del Sorolla a la zona de Jesús? Ja t'ho dic jo: res de res. Encara si no fan una rialleta per la pensada.

    Concha, açò és el dret al picament de peus i poc més. Un bes.

    ResponElimina
  7. Ric de la teva sortida: "Que hi ha del Sorolla a la zona de Jesús?" Això de la zona hehhhhe, que bo. T'ha sortit de l'anima.

    En fi, VicicletórUm, passeu unes Bones Festes, d'acord.
    Mira, et passo un enllaç (per si la volguessis demanar pels Reis...) http://www.gizmodo.es/2010/09/20/cambia-las-cadenas-de-tu-bici-por-cables.html

    ResponElimina
  8. Anna, me n'alegro que rigues, de debò. L'enllaç molt interessant: sense cadenes!!! No sé si demanaré aquesta o d'altra perquè ahir mateix em varen furtar la bici que des de fa quasi 30 anys feia usar a la city. Bones festes per a tots vosaltres des d'un lloc on ja fa temps que ens tallarem la llengua. Petons.

    ResponElimina
  9. Saps, Anna, quan hui he arribat a casa, al canal Mezzo donaven un recital d'Oscar Peterson, un dels meus pianistes de jazz preferits. I saps el que tocava? Una cosa ben estranya dins el repertori jazzístic: una versió de la Passió de Crist per a trio de piano, contrabaix i bateria. Ja veus un altre que és preguntava per qui esperen trobar al sepulcre. L'Oscar va morir un 23 de desembre.

    ResponElimina
  10. Mare meva...
    Millor que calli.
    A vegades tinc por.

    ResponElimina