Quem quaeritis in sepulchro, Christicole?

-Hubo un tiempo en que estaba yo muerto y Tu me resucitaste. ¿Qué voy a hacer más que llorar?
(O. Wilde, Poemas en prosa)

Hay golpes en la vida, tan fuertes… Yo no sé !
(C. Vallejo, Los heraldos negros)

Quan per motius meteorològics em pose dempeus a terra, la realitat es torna una giravolta de vertigen esmaperdut. Jo diria que és, com a poc, inversemblant, però fins a la tarda d'ahir, en que el plugim i un jenesaisquoi em varen fer baixar el cul del selló, estava capficat en que érem ben a prop del Nadal. Però no, amics. No. Anava molt errat. I jo que m'estava rumiant com desitjar-vos un Bon Nadal i feliç cap d'any. Redéu què infeliç, quin babau que n'estic fet. Doncs no volia, pedalada amunt pedalada avall, fer-vos un post postal nadalenca des d'aquest particular deler meu viciclista? Prou infantil, ho reconec. I heus ací, que era ben confós. I tant! Vegeu, sinó, que el que estem a punt de gaudir no és el naixement de Jesús, sinó el seu enterrament. Com he pogut distreure'm? Gràcies -ai, las- que les nostres autoritats locals estan en tots els detalls, ben és cert. I als plafons publicitaris e informatius, tant de les estacions del Viacrucis del tramvia com del metro, m'he assabentat: Jesús ja no hi és, ara hi és Joaquín. Que no us ensumeu el pes que ens lleven del damunt -ells, que són de missa diària- cobrint les vergonyes del dol amb la lluentor de les coloraines de l'oli. I ho fan per nosaltres, que a més a més no hi creiem en res. Quina idea més encertada i generosa. D'això, que tots aquells familiars, amics i gent de bé -no us hi penseu- que van a la recerca desesperada dels seus records més punyents, que lluiten fins a la desolació per superar la inabastable xifra de Zero responsables, que aprofitant aquestes dates trobaran a faltar l'amic, el fill, la filla o el pare, la mare o l'amiga, el cosí o la germana, aquests, dèiem, ja no podran fer-nos sentir malament. Què us sembla? Així, que mai més preguntaran per Jesús, que no l'invocaran pels tèrbols túnels de l'oblit. Que no ens inquietaran amb qui és al sepulcre o rebran un bon allau del fang que a partir d'aquest mes cobrirà Jesús per sempre més. Que si tots els dies tres de cada mes desapareixen sota el llençol de la indiferència, d'ara en davant mai més podran anomenar el lloc inexistent d'uns fets gairebé, diríem, mai no esdevinguts. I que no confien que aquest Jesús ressusciti al tercer dia. No. Que no ho esperen amb la paciència ofesa i l'ànima infinita dels perdedors. Que no creguen en la impossible compareixença dels inexistents responsables, amb Herodes inclòs, del que només ells anomenen matança dels innocents fora de lloc i de temps litúrgic. Sort que el plugim m'ha estalviat venir al treball sobre dues rodes i que les capelletes d'aquest calvari m'han recordat que som en temps de penitència i no d'advent. I tot plegat, dec agrair-s'ho a l'infinita bondat i predisposició dels enterramorts compulsius. A la fi, però, no podrem felicitar-nos les festes, envoltats com som per les fosses buides dels que tenien tots els números de tan perversa loteria i tan abjecta decisió. Ho sent.

La tomba de les 43 absències