Mr. Brooks, FP i el meu primer ensurt

Com que la seua mare era anglesa, a FP li agradava que l'anomenaren Mister Brooks. Tot i que, en quant girava cua, els nois del taller li deien, parodiant les seues dues primeres inicials, Misto FaPoemes. A les targetes de visita s'havia fet posar FP Brooks, corresponsal financer. Bé que el de corresponsal, i menys el de financer, a ningú li feia el pes, el seu anglès matern li va servir per a la correspondència comercial de la fàbrica de bicicletes on treballava, i per a traduir-li al senyor Ferri, el cap, els catàlegs de material anglès. Tenia debilitat pels matisos diríem de caire protocol·lari, potser per deformació professional. Sense adonar-se'n que el protocol no és sinó la saviesa dels necis. D'això, l'inveterada tendència a la conjura que hi presenten. Però ell estava a soles. En aquells temps, el pobre Misto anava capficat intentant enlluernar a la filla del capitost. Una noia ben plantada, però que perdia l'esma, al seu torn, pel borratxo de l'oficial primer. Un paio prou espavilat, alt i esvelt, bru, bigotet i somriure a lo Clark Gable -el gadità d'Ohio- i amb una rara habilitat per a construir els quadros més resistents i lleugers a partir dels vaporosos tubs d'acer cromoly que els duien d'Itàlia. A més, radiava les millors rodes de competició de tota la comarca, i tant els equips com les penyes se'l rifaven. Però -sempre n'hi ha un però- que bevia com una esponja de mar. Tenia, a més, una mena de somnis milanesos. Deia que aquesta ciutat de la Llombardia italiana l'esperava. Que les seues fàbriques de bicicletes li farien famós. FaPoemes, perdó, en Brooks, mentre, li feia notetes a la Conxigües, que és com li deien a la xica, seguint el model poètic d'un portuguès, lisboeta, conegut d'ell pels intercanvis epistolars que entre deixebles de la Commercial School amb seu a Lisboa i Madrid -lloc, aquest últim, on el Misto va fer una estada- es feien. Així, aprofitant el que li arribava de l'amic lusità, escrivia a la Conxigües el següent:

Si desprès de jo morir volgueres escriure la meua vida
Res més senzill
Només té dues dates
La del meu naixement i la meua mort
Entre una i l'altra tots els dies són teus.

I la noia pensava: pa' què anava jo a escriure-li la vida a ningú, i menys al FaPoemes? No li faltava raó, és clar. I en Brooks quantes més notetes li passava, més enamorat estava -mira, rodolí i tot- Perquè quan, botant pel damunt dels teus temors, parles d'amor, creient que si la cosa no rutlla almenys t'alliberarà d'aquella passió mig dol, mig malenconia, vas errat, completament errat, que no fas sinó aprofundir la pena i engrandir les falses esperances. En la seua folia havia pensat, fins i tot, fer-se'n passar per parent llunyà dels famosos fabricants dels sellons anglesos, els Brooks, en tal de guanyar punts front a la noia. Estava, com podeu imaginar-vos, desesperat. Al capdavall, però, passà el que tots al taller -llevats del cap i el Misto- s'ensumaven: la pobre Conxigües es quedà prenyada de l'oficial primer. Quan el patró -bé, la dona del patró- s'assabentà, el Gable de les bicicletes -gadità de Cádiz, per cert- ficà la mà al calaix dels quartos i va desaparèixer de la nit al dia, tot i que s'havia compromès a resoldre el desgavell passant per la vicaria -segon rodolí. Camí lliure pel Misto, direu. Doncs, no. La noia no s'ho pensà dues vegades: es penjà al taller del pare, al davant de tots, amb una soga trenada, amb la paciència d'un rosari de promeses no complides, amb els cables d'acer que fan servir els frens. Quasi es talla el coll de soca-rel. De fet, per molt ràpid que els nois reaccionaren, va morir dessagnada, no per ofegament. Pobre. El Misto quedà bocabadat. No va poder moure ni un sol dit. Com si seguint el que de premonitori tenia el seu malnom, es cremés -metafòricament parlant- en un tres i no res -tercer rodolí. Mai més va fer una noteta lusitana, mai més un poema d'amor, mai més va insistir amb lo de Mr. Brooks. I els del taller deixaren el FaPoemes, per a recuperar, a soles, i amb la infinita tendresa i seny que de vegades la gent humil ens esquitxa, allò de Mister, i prou… I l'ensurt?... Ah, doncs al post següent, si us sembla bé… -quart rodolí.