dijous, 16 de desembre del 2010

La cara de Barcelona



Que la lluna mai s'amaga de mosatros -deia l'home que eixia dels lavabos trontollant. L'entrecuix mullat pels orins mal regats i que amb prou feines aconseguia passar el carajillo, servit a la barra, a la tauleta on volia seure. En un segon esforç, traslladà el cendrer. I al tercer, descansà a la cadira. Jo prenia el te amb llima -sense sucre, of course- de tres quarts de vuit o'clock, com antídot contra la fredor del viatge a la nit i vacuna per a la grip laboral que anava a encetar. Com que el bar tanca a dos quarts de vuit, les cadires prenien l'aspecte d'un record gris: "No hi ha res més contrari a un cafè que un cafè amb les cadires sobre les taules". I no hi ha un alcohòlic més profund que el que no se n'adona dels fets i seu al buit d'un local de menjars, al besllum de la vesprada d'una plaça antiga sense nens. Jo venia pedalejant com m'ho faria per a ficar cullera al relat conjunt i veure bicis on no les hi ha. Ah, l'ondulació del costat dret serà el perfil del casc d'una ciclista rossa d'ulls ofesos. O aprofitant la quasi homonímia d'en Roy amb el famós principat de Liechtenstein i la seua pràctica absència de ciclistes reconeguts: doncs aquesta serà la cara que se li queda a una mare lietchtensteintina quan el seu fill petit li diu de fer-se ciclista professional. És a dir, com si a una dona sueca el fill gran li diu que en lloc d'escriure novel·les policíaques dessaborides, vol fer-se torero. Vaig bé? Ja veurem. D'altra banda, li feia voltes a l'afer facial i tanmateix aquí tenia aquesta altra cara del borratxo. El regust de la llima era dolç, boníssim, i vaig estar temptat de fotre-me-la al davant de tots -el bevedor i l'amo- però sóc tímid i vaig deixar la llesqueta al tassó. Tot el contrari de la cridanera noia ciclista i ofesa. Que no és per a tant, dona, que l'ullada que li vaig pegar al seu tafanari no anava amb segones intencions. No veig què de dolent pot tindre un somriure ocular al darrere de una noia pa' que faci vostè eixa cara? Sóc tímid, però els ulls tenen aquestes manies, ho sent, sorry! Ah, que el que li preocupa és el nen? Ja. Que vol ser torero a Barcelona? Ah, caram. Però, vostè no era sueca? Sí, però que li varen fer una cara a Barcelona quan era ciclista amateur. Sí, ja comprenc, sí. Llavors en què quedem, a la lluna de València o a la cara de Barcelona? Ah, que ho diga en Pla. Ja. Escolte, i què té a veure en Pla amb els ciclistes? Ah, que si em troba en Roy a Barcelona que em farà una cara nova. Sí, és clar, no m'estranya, no. És que el Roy aquest el que de veritat volia, era ser torero. Ciclista? No, no. El, seia al buit de la plaça amb un carajillo com a vacuna i un bon antídot de cendres amb llima. Que ara li quadra tot? Cony, doncs haver-hi començat per aquí. El que jo li deia, la lluna mai s'amaga dels borratxos. I vaig passar al lavabo de senyores, tot i que li havien posat a la porta el semblant en miniatura d'una ciclista de Barcelona que volia ser mare.
A iniciativa de Relats conjunts

19 comentaris:

  1. Una esbojarrada seqüència, o és una seqüela, o potser és una bicicleta feta relat. O, qui sap, si seran formigues que han quedat enganxades als pneumàtics del vicicle en anar cap a l'oficina. O...


    d.

    ResponElimina
  2. normal si és tímid que li agradi la llimona ^^

    ResponElimina
  3. Doncs jo diria que "li has ficat cullera al Relat Conjunt" de manera magistral. :-))

    ResponElimina
  4. Li prenc la paraula a McAbeu....magistral bicicletada conjuntada ...un gran relat!

    ResponElimina
  5. Demoises, benvinguda/ut a casa teua. Jo tampoc sé ben bé què és el que escric. Però mira, m'ho pase bé, tot i que de vegades…

    Clidice, oi que sí, que la llimona és la taronja dels tímids? Per no molestar te l'empasses com la més dolça i sucosa.


    MacAbeu, molt agraït, de debò. M'ha costat, no ho cregues

    ResponElimina
  6. Elfreelang, encara sóc hipnotitzat i no sé ben bé què dir-te. Gràcies, i ja veurem...

    ResponElimina
  7. Has concebut un relat vertiginós, on treus petroli (d’aquell refinat i d’excel•lent qualitat apte pels bòlids de fórmula 1) del relat conjunt. Em trec el barret que no porto i me’n vaig a prendre’m un te amb llima, que me n’has fet venir ganes.

    ResponElimina
  8. Ramon, ostres, m'afalagues. Avui el te o'clock me'l faré, amb el teu permís, a la salut de tots vosaltres, de segur que la tarda és farà molt més lleugera i el fred més suportable. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. M'agrada molt, recrea un ambient quel'a sentit dins algún lloc,per,l'altra part l'história de la ciclista,el nen ,la cra ,la lluna..de vegades la lluna sembla una cara...molt bó.Enhorabona.beset.

    ResponElimina
  10. A una cara surrealista, un relat surrealista molt en la línia Vicicle ;-) M'ha agradat. (No coneixia el "relat conjunt).

    ResponElimina
  11. Concha, un poc confús ha quedat pel que veig. No més del que jo estava mentre em prenia el te amb llima. Un bes.

    Brian, el millor surrealisme el varen fer gent com Dalí, Lorca o Buñuel. No sé si dir-te que és molt hispà, encara que el descobriren els francesos? Gràcies per passar.

    ResponElimina
  12. Confús? No, no pas, ha quedat com el que és, etílic i divertit...amb el punt just de misèria que tots duem dins, maco maco!

    ResponElimina
  13. Cullerada i cullerot hi has posat, en una bona escudella barrejada i bona com una bona cosa. Un molt bon relat, Vicicle!

    ResponElimina
  14. Zel, gràcies. D'això, que el que jo prenia era te amb llima, parauleta del nen jesuset.

    Rita, molt amable. Fins que no em vaig trobar a aquest pobre borratxo no se'm va ocorre la idea. De veres que no sabia per on tirar. Benvinguda, novament. Gràcies.

    ResponElimina
  15. Quin relat més delirant! Em sembla que per més vegades que el llegís no sabria qui vol ser torero, si la cara està a Barcelona o a València, ni si les sueques van en bicicleta!

    ResponElimina
  16. XeXu, benvingut i moltes gràcies. Tens tota la raó, jo tampoc sabria dir qui va acabar torejant en quina volta ciclista a qualsevol plaça de València o Barcelona amb cara de sueca inclosa.

    ResponElimina
  17. Felicitats..ben enllaçat i vertiginós..no el pots deixar de llegir.

    ResponElimina
  18. Un relat excel·lent, amb un ritme trepidant i ple de sorpreses.
    Felicitats!!!

    ResponElimina
  19. Nets, ets molt generosa. En cert sentit és el que volia fer, captar el vertigen que aquesta cara té.

    Montse, m'alegra veure't per ací. Tant de bo si t'ha sorprès i distret. Moltes gràcies.

    ResponElimina