Sant Vicicle Oronet

Dissabte, plaça del Carme, preparatius dels miracles de Sant Vicent

Com que a hores d'ara encara no he encetat el meu procés d'apostasia, tot i que ho tenia ben preparadet, doncs estic rumiant-me la possibilitat de presentar la meua candidatura per a beat: qui no ha fet un miracle, sobretot a final de mes? i la conseqüent canonització en arribar als dos miracles. ¿Home d'extrems? Doncs sí. Què voleu, és l'ànima del viciclisme. I mai millor emprat el terme d'ànima, of course, bé, de cursum. Aprofitant que darrerament la cosa de les canonitzacions segueix el protocol Express, com el cafè italià, i que el beat Wojtyla va engegar a l'atur -per dir-ho amb elegància- a l'Advocat del Diable, figura entendridora, però sempre incòmoda o molesta -home, que tots tenim un passat, alguna feblesa, fins i tot els sants- he pensat deixar per a un altre moment això d'apostatar i donar-li vidilla a la recerca de la meua nominació a la impressionant advocació de Sant Vicicle Oronet, verge i màrtir. La segona d'aquestes categories, amb les que vull adobar d'olis arcaics el susdit nomenament, la tinc pràcticament assegurada presentant el certificat d'empadronament a València, cap i casal, i les meues tendències culturals afrancesades per un costat i de subversiu caràcter catalanista per l'altre -Volem TV3! Volem TV3!, entrepà de pernil a la catalana, i coses per l'estil. L'altra, la qüestió sempre delicada de la virginitat és de difícil demostració en els espècimens del gènere masculí, a no ser que un examen pels doctors -mai millor dit- de l'església puga certificar el manteniment del frenillo i la impossibilitat del gland o fava de quedar mínimament descobert donada la falta d'elasticitat d'un prepuci més resistent que la central de Fukushima, o la copa del rei, no cal dir. I perdoneu les descripcions fisiològiques del penis -tot i el to mèdic- però són els termes en que la jerarquia eclesiàstica pot certificar la virginitat d'un mascle. I heus ací que els circumcidats ho tenim prou magre per a demostrar aquests tipus de mèrits. ¿Puc fer recompondre el meu prepuci, que a saber on és? Sí, és clar. Però aquest procés -que superaria amb avantatge el de Kafka- a banda de dolorós, és fàcil d'advertir per les significatives costures -model Frankenstein- que et deixa. D'això, que si aporte la documentació suficient sobre els gairebé infinits prepucis jesuítics que han sigut santificats, potser em deixen tranquil i no ho troben tan difícil d'acceptar la virginitat del meu penis, tot i l'absència del seu prepuci original, que vés a saber si no ha sigut canonitzat ja en qualsevol altre lloc del món com una mena de previ-sant o canonització a priori. A favor meu, puc comptar amb la intercessió de don Agustín, que ahir mateix tingué la grandíssima sort de ser cridat per déu nostre senyor al seu costat. És clar que don Agustín no em va conèixer en vida. Però una volta -per aquesta relació tan estranya i antinatural que mantinc amb els arquebisbes del cap i casal- doncs va passar pel meu costat i quasi em va fregar el colze. Sens dubte, aquesta eventualitat, em permet demanar-li ajuda ara que és al regne que no és d'aquest món, tot i que en aquest món també manava molt. Bé, però on les dificultats semblen insuperables és al corpus delicti o gruix dels fets -el llibre dels fets, si voleu- que puga aportar-ne al que anomenarem, d'ara endavant, el meu curriculum sanctus, i que cride mínimament l'atenció de Benet XVI com a principal cap santificador, que és. I, ves per on, aquest matí que plou a València i no puc pedalar, doncs he tingut una il·luminació josemarianista: seguiré, fil per randa, el que a partir d'ara serà el meu manual per fer-me sant: El santo fundador del Opus Dei, biografia completa i no autoritzada, em sembla, de Josemaría Escrivá de Balaguer, d'un autor més buscat pels opusdeistes que el Salmah Rushdie pels fonamentalistes islàmics: el Jesús Ynfante. I aquest particular viacrucis, com el del fundador, tindrà tantes estacions com convinga a l'objectiu a assolir. De fet, i com a plantejament preliminar, començaré per maquillar el meu perfil públic. Si Josemari va passar de José Maria Escriba Albás (d'arrels jueves i petitburgeses) a Josemaría Escrivà de Balaguer y Albás (cristià i recontraaristocràtic) jo en tinc pensat transformar el ximple Vicicle, com a poc, en Josevicicle Escriptor de l'Oronet, tot i que el Pepe i l'Escriptor poden caure una volta aconseguida la canonització. I acabe. Estic convençut que almenys les dates escollides són favorables. El cap i casal està ple a vessar de creus de maig i de teatrets. I el Llençol Sant fa quatre dies que hi era exposat. Bon auguri, sense dubtes. Que és una relíquia més que dubtosa? Doncs el braç incorrupte de Sant Vicent és tot l'any a la Catedral. Ara que ho pense, però, no sabria dir ni de quin dels Sants Vicents és, el Màrtir o el Ferrer, ni si és destre o sinistre. A pedalar toca, Josevicicle. Au, anem-hi a comprovar-ho, i espavila que ja són gairebé les dues de la tarda i encara no t'has posat a fer la paella de little chicken wings que avui toca.

Un altre braç? És a la plaça del Carme. Que quants braços tenia Sant Vicent?

La paella de little chicken wings