Jornada de reflexió

Ramón a El País, avui

No és possible. Com és que s'ha assabentat tot lo món? Val que tinc seguidors, però bé, que tampoc no sóc la Belén Esteban i molt menys la Merkel, no cal dir-ho. Carinyo, per què ho has anat escampant?... Què dius, d'escampar?... Doncs, que m'ho estic pensant. Jornada de reflexión, si ho posa als diaris?... Que estàs pensant-te què?... Clar, no m'escoltes… Mira, o parles més clar o deixa'm desdejunar en pau… Que no sé qual triar… Doncs com ho penses massa, acabaràs espifiant-la… Dona, és que a mi m'agradaria que fos útil, però que al mateix temps em faça l'ullet, ja saps… Què vols dir per útil?... Ei, que faça el paper que li pertoca. Quan tries alguna cosa, què ens cal esperar, si no?... Fia't del que diu la propaganda… Ja, per això no vull ni sentir parlar dels grans… Que tots sabem el que amaguen, bona presentació i una baixa qualitat… Una qualitat de merda, diguem-ho clar. Però si n'hi ha qui es ven amb peces defectuoses i tot, com si diguérem… On hem arribat, déu meu. I desprès parlen de que si tot ho critiques, de que si vas indignat per la vida… Sí, damunt ens volen ben mansos… I què faràs?... Doncs com que el país sencer sembla esperar la meua decisió, d'avui no passa. N'estic fins a on no diré de Valenbisi i de les seues bicicrisis de merda. Des que me'n furtaren la meua AmerikaBH roja, que la ciutat és molt més grisa del que ja era. Anem-hi, vull recobrar una certa alegria perduda a les clavegueres de les ciutats del riu… Quin color t'agrada?... El roig, of course… A mi el verd… Doncs mirem de trobar-los tots dos plegats… Quin compromís, no?...