divendres, 20 de maig de 2011

Las cosas del querer

Tot aquell bípede que es puja al damunt d'una bici -amb un cert convenciment, és clar- corre el greu perill d'acabar dient el que pensa. És un dels seus efectes secundaris més virulents. I totalment demostrat. Vegeu, si no, aquests joves que prenen plaça -ja era hora, cony- com han fet de la bici part inalienable de les seues senyes d'identitat. I quants ciclistes professionals acaben entonant el mea culpa. Ja veureu quan la secundària li done a l'Armstrong. Però deixem al texà diluint-se al seu propi desert homònim. I deixeu-me que vos pose un exemple que m'ajudarà a explicar-vos la secundària ciclista amb tota la seua amplitud. Vos haureu preguntat, de segur, què li passa a la pobre Àngela amb els spanish brothers. Que si no treballem prou, que si massa festes, que si no volem jubilar-nos el mateix dia que ens llancen al clot, que si els alemanys sempre ho tenen que pagar tot… Bé, només pedalant, amb ella, xino-xano i face to face, per les contrades de Clotlandia: Alboraia, Massalfassar i Albuixec, de vesprada, ara que allarga el dia i fa bo, amb llum de caiguda i l'aroma cremós dels aiguamolls perfumats de l'anís del fonoll i la verdura escampant-se per l'horta que Rita mossega insaciable, m'ho va confessar tot, fil per randa. Em va dir, per lo baix, i deixant anar alguna llagrimeta, que un tal José Luis li va trencar el cor, als '70, a la sorra de Torremolinos, dient-li que a ell la que veritablement el posava a to era la seua aborigen oficial, una tal Araceli. I que això de pelar-se el cul a l'Opel, que no li venia gens de gust. I que quan ella el va acusar de ser més gandul que un gos, ell, amb bones paraules, li va fer veure que els 55 milions de morts de la 2ª guerra eren responsabilitat última de l'assassí dels assassins, el germà cum laude dels botxins, Hitler; i que si els americans i la mà d'obra quasi esclavista dels turkish and spanish brothers no els hagueren ajudat, en el 2011 -el noi tenia la mà trencada per a les prediccions- potser encara estarien llevant pedres a Berlin, i que és molt fàcil fer milacres amb els dinés i l'esforç dels altres i que on estava, el famós Or del Rhin. Potser el José Luis es va passar tres pueblos (Alboraia, Massalfassar i Albuixec) però és que el tenia ben fart amb la dèria de donar-li lliçons i les seues petulàncies i mesquineses de poble elegit pels banquers. D'això, que quan l'altre dia vaig llegir el que Rajoy li va dir al Paconofrancisco, a la plaça de bous, vaig pensar que el seu reconegut i públic amor a la bicicleta també li havia traït, i la veritat gairebé li sortia a doll, per la seua boca llaminera, com una escopinada enverinada. Paco, eres un gran presidente, los valencianos te votan porque quieren. A que la contundència del porque quieren duu implícita una càrrega de profunditat? A que la gramàtica s'ha doblegat davant la bici? De primer antuvi vaig pensar que s'havia deixat el segon "te" pel camí. Sí: los valencianos te votan porque te quieren. El que hagués demanat el consegüent: Y te lo perdonan todo. Com la mare del Hitler, pobreta, que segurament també li haurà perdonat la mare de totes les matances, allà on siga. De fet, un tal -en el sentit wittgenstenià- deia ahir que entenia el Hitler. No vaig voler saber què és el que entenia, sabent jo de qui es tractava i on era. No em va estranyar. Però tornant al Rajoy. No crec que es deixés res pel camí, a banda de la seua dignitat, no cal dir-ho. Apostaria el que no tinc, a que la frase completa que va pensar d'un sol tractum, i que només un bloqueig sobtat d'última hora li va estalviar de posar-s'hi plenament en evidència, era: Paco, eres un gran presidente, los valencianos te votan porque quieren. Allá ellos. Oi, que sí? A que no vaig errat? És el que té quan el desamor s'alimenta de xantatge. El Roto, mestre, no més el Vaticà em reconega la meua santedat viciclista, comence a donar-les la vara -no, la vara no, pel cul, com fan ells- fins que et canonitzen el més aviat possible. Milacres -i plenament documentats- et sobren (San Roto de la viñeta mártir) I al Forges també, de cursum.


El bigotes està al darrere de Rajoy i Paconofrancisco ho sap

2 comentaris:

  1. molt bó i divertit,encara estic amb la emoció dels joves a la plaça,és el futur algo canvia ,de segur vicicle,veurem demá.beset.

    ResponElimina
  2. Tant de bo, Concha, tant de bo. Un bes.

    ResponElimina