De dissabtes

Dues fotos, dues dissabtes. Qui pot resistir-se a fer comparança? I tanmateix els dies no són dissabte o dilluns o Venus. Els dies només són treves. La vida és una treva al maleït caos de l'Univers. I no per fina, l'escletxa es lliura de ser brutalment profanada. El bé és saber esperar. Passar-se tota una eternitat, si cal, cercant armes de destrucció massiva. El bé necessita paciència. Sí, com l'equilibri dels ciclistes. I mirar molt més enllà de la teua refotuda roda del davant. Cauràs tu, i faràs caure als altres. La vida es una treva entre dues incògnites que mai ningú no podrà aclarir. Com dues dissabtes: alfa i omega. I un au fènix que sempre revifa des de les seues cendres. Pegueu-li foc els incendiaris, és la vostra feina lliurement elegida. Pegueu-li foc infinit que infinita és la cendra de l'au. Teníeu d'opcions molt més honroses, però arribà el dia que els somnis trencats us avorriren del món i decidireu fer-lo a cops de rèpliques personals. Treves profanades a l'albir dels vàndals. I desaprofiteu la inhabitual saviesa del que espera pacientment a que d'altres comparteixen lliurement la seua visió del món.