diumenge, 29 de maig del 2011

De dissabtes

Dues fotos, dues dissabtes. Qui pot resistir-se a fer comparança? I tanmateix els dies no són dissabte o dilluns o Venus. Els dies només són treves. La vida és una treva al maleït caos de l'Univers. I no per fina, l'escletxa es lliura de ser brutalment profanada. El bé és saber esperar. Passar-se tota una eternitat, si cal, cercant armes de destrucció massiva. El bé necessita paciència. Sí, com l'equilibri dels ciclistes. I mirar molt més enllà de la teua refotuda roda del davant. Cauràs tu, i faràs caure als altres. La vida es una treva entre dues incògnites que mai ningú no podrà aclarir. Com dues dissabtes: alfa i omega. I un au fènix que sempre revifa des de les seues cendres. Pegueu-li foc els incendiaris, és la vostra feina lliurement elegida. Pegueu-li foc infinit que infinita és la cendra de l'au. Teníeu d'opcions molt més honroses, però arribà el dia que els somnis trencats us avorriren del món i decidireu fer-lo a cops de rèpliques personals. Treves profanades a l'albir dels vàndals. I desaprofiteu la inhabitual saviesa del que espera pacientment a que d'altres comparteixen lliurement la seua visió del món.


3 comentaris:

  1. Molt bó ,tens molta rao,veurem que passa amb pasensia i esperança.beset i enhorabona.

    ResponElimina
  2. Sí, Concha, el que tu dius: estem a la guaita, a veure que passa i a ajudar en el que es puga. un bes.

    ResponElimina
  3. Veus? Al teu, amb la finestra emergent, em dóna pas! Aleluia!

    Uix, amb la il·lusió deprovar, no he llegit l'apunt...perdó...

    ResponElimina