La paradoxa del gra de sorra

Van a revisar el famós cilindri de platí i iridi que custodiat a l'Oficina de Pesos i Mesures de París -des de 1879- ens servia de patró del kilogram. Per què? Doncs, perquè segons sembla la seua massa ha variat en 50 micrograms, si fa no fa, el que pesa un gra de sorra. Que veges tu l'enrenou per una quantitat que a mi em porta a la memòria els entrecots d'Irún, no sé ben bé el perquè. Per cert, i com ho saben que ha perdut massa si és el patró? És com si vas a Ca Déu i li dius: nen has perdut 50 micrograms de deïtat. I el primer que et diu és: i com collons -perdó, que déu no blasfema- com canastos, posem per cas, ho saps, això, si jo sóc déu, el patró etern de déu que sóc jo mateix? Cony, quina cabòria teològica, deixem-ho córrer. De tots és sabut que quan darrerament s'han revisat alguns patrons i mesures (pesseta vs. euro, anys vs. pensions o crisis vs. sous) hem eixit ben escaldats. No cal dir-ho, oi? D'això que em preocupe. Sí. I més quan m'assabente que ho faran amb la constant de Plank -un veritable pocasolta, d'aquí la seua constant- i amb les balances de Watt. Mal anem, perquè la cosa ve enrederida per manca de balances. Cutre? Veges si no. Quan passàrem a l'euro, els pocs que en tenien algun milionet a la cartilla s'adonaren de la crua realitat en forma de sis mil cotxinos euros i poc més. Què passarà ara? Doncs que els que estan grassos pesaran més, que la meua estilitzada i vaporosa bici de curses tindrà a partir de l'endemà de la revisió dues michelins a afegir als que ja porta a les rodes. I el pitjor, que quan comprem un quilo de pollastre ens donaran 750… grans de sorra mal comptats. Vet ací, la paradoxa. Unes coses guanyaran pes i d'altres minvaran. Sempre al contrari del que us faria goig. Perelman!!! Perelman!!! Em sents? No tens res a dir? La meua germaneta és al damunt de la taula esperant que li canvies els bolquers. Que fins que no resolgues la seua conjectura varem quedar així. O no vols fer memòria? Perelman!! No et facis el sord, o li ho diré a la teua mare. Em sents? Pobre dona, en el fred que fa a casa vostra i tu llances a perdre un milió de dòlars. Què he fet jo, déu meu, per a tindre un fill tan burro? Es demana, tots els dies, mentre es colpeja el pit amb la mà esquerra i beu l'habitual carajillo de vodka per a rompre el dejú. Perelman!!! Perelman!!!! Que vols matar-la? Mira que ací tots hem vist Psicosis i Els crims del barreter...



(Riiiiiinnng, riiiiiiiinnnggg) Allô, allô? (Ei, nena, saps qui és? En Perelman) Digues, nano. Que la teua mare està molt dolguda pel que he dit? No m'ho crec, no és possible, ella sap que me l'estimo com si fos la meua. Ja sap com sóc. La conya i tot això. Ara, és veritat que la Perelmanova Perelmanovich em va dir que estava fins al pirri de l'ensaladilla russa del KAРЯАВО. Que no mengeu altra cosa que aquest engrut d'empastifar i els carajillos de vodka. Ei, Gregori, no et poses així. És el que em va dir. Que ja parlaràs en ella. Bé, fes el que vulgues, però fa dies que espero dónes llum a la conjectura de la Concha i no has dit ni pum. I ara, aquesta paradoxa. Ja em diràs. Que no t'emprenye o demostraràs que les rodes de la bici i les boles dels coixinets no són més que quadrats i cubs emπpats? Però tu que t'has pensat, que pots anar pel món carregant-te el Tour i les clàssiques? Que no t'emπpe més o faràs un daltabaix amb la sèrie de Fibonacci i la Secció Àurea i demà el Partenó va a terra? Escolta, però tu que t'has pensat? Doncs mira, avui, en tornar de l'Oronet, he passat a fer-me el piscolabis vicicletòrum amb els nois a Chez Margot i no es parlava d'altra cosa que de la veritable raó perquè vares rebutjar el maleït milió dels collons, perdó, dels canastos. T'has quedat mut, oi? És el que té viure en un poble, que tot se sap. Que al Putin vaig? Ara m'ha penjat. Serà cabró.