Calendes de gener

Voldria parlar dels canvis.
Dir-vos, de planera forma,
dels plats i pinyó la norma
per arribar-hi sans i estalvis.

Primer parlaré dels plats.
Que hi ha un de gran i el petit.
I aquest últim fa bon profit
en terrenys plans i pujats.

Poc a poc farem bon camí
mes no et refiïs, que esgota.
I la gran fallida és sota
el seu pedaleig tou i vellutí.

Plat gran li posarem
als descensos colpidors,
al pla dels controladors
i a l'esprint si apleguem.

Farem bon tros en un no res.
I en un tres i no res hi serem,
si no som de baix manteniment,
més sols i buits que el no-res.

I ara passem al dit pinyó
de set a deu i onze corones,
i us dic que si les gestiones
a l'inrevés dels plats, millor.

Com més gran la corona
més lleuger de pedal vas.
Vés amb compte del compàs
si el ball dura massa estona.

Plat petit i corona gran
faran lleugera la pujada.
I angoixant la baixada
si no hi canvies el posat.

A les corones més petites,
de pedal vas força atracat
que amb prou feines el plat
recorda les darreres fites.

Que el plat gran rodar vol,
corones de poques dents.
Mes si et poses vora a cent
potser tinguem un nou dol.

I dels numerets, què hi farem?
Doncs, de l'u al set o vuit van.
Que més mal fa si és dels grans,
i bon descans fa si les abaixem.

I l'últim consell dels mestres:
no encreueu massa la cadena
que es noia sensible i fa pena
trencar-li el cor per maldestres.

Que plat gran i pinyó gros
és dolent posar-los alhora,
tant com si en un fosc tros
els petits posem a deshora.

I fins ací, amics, les normes.
Que la veritat pot ser distinta.
I no n'hi ha millor llei viciclista
que la de no mantindre les formes.