No commentD'après une lecture à La paraula nostra d'une note de mademoiselle Begonya Mezquita
Ja que som a Pijolandia, parlem sense embuts. Bé, sense articles. València és terra de flors, llum i color o, si més no, d'Àgora gran vulva, Pont perniler, Costellada de porc fent de museu, Oceanogràfic amb goteres i Casc monumental de ciclista -trencadís fashion amb arrugues- on s'arrien crits més o menys ensinistrats, que no educats. Tot plegat, es coneix com a període cacalatravensis. València té fórmula one -ei, numeral, que no article indefinit- barquets sense ampolla ni fum d'horitzó i cavallets de Fira de Mostres Vip. Així que de bon matí, i sempre que puc, prenc camí oronetí -o bé literari- que Pirineus em queda lluny, i m'oblide, per bona estona, d'aquesta city que fa temps va confondre lleialtats amb L gran i, si em permeteu, ha pres, per mandataris, primeres espases d'anònima púrria taurina vinguda d'on no se sap i que s'adrecen, amb nostres diners, on mai no sabrem; que no a Haití, és clar. I és que, Oronet o Garbí estant, em trobo amb articles insospitats. I ela apòstrof em fa companyia dolça i necessària. Em complementa, com si diguérem. Em veig millor a cinc-cents o sis-cents metres d'alçada amb crosses elapostrofianes. Amb més definició, si cal. Sense difuminis d'absències que a tots ens acaben confonent. Retrobes temps que creies perduts. Temps era temps d'amors viscuts o somiats, que ara no sabria dir. Amics. Esperances perdudes o malbaratades en picabaralles de casal faller on quatre setciències se'n foteren d'aquesta terra per enèsima volta. I no podeu ni imaginar quants articles es perden en aquests tripijocs de caserna, perdó, de caverna, volia dir, on personne pas passarà comptes mai més. I és que d'articles definits i neutres anem escassos a València, ja que darrerament s'aprofiten només que per a anomenar-nos familiarment: lalela i el·lelo, lesleles i elslelos i, és clar, açò ens fa molta rialla: hihi, hoho. Amb molt respecte de tots, que no voldria ofendre als ningú, és clar.
Imatge treta de la xarxa
I estem ben fotuts i anem a estar pitjor...quins quatre anys més xungos ens esperen (sí, encara pitjors). Mentre llegia somreia però era un somriure amarg, que vols que et diga, la veritat és que no em fa ni puta gràcia.
ResponEliminaMassa coses anem perdent pel camí, tot siga que un dia intentem tornar i ja no sapiguem.
La teva entrada m’ha deixat una mena de regust amarg: Jo que no vull participar en la creença de tòpics i estereotips, aquesta dualitat que patiu – més al nord també coem faves- em produeix una mena de mal de panxa fruit del mal pair les contradiccions i d’empassar-nos rodes de molí com uns hòsties.
ResponEliminaSalut.
Com diria ma padrina "ja estem ben apariats, ja", els de per 'lla baix i els de per ací dalt :(
ResponEliminaMolt bo l'article, mordaç, àcid i veraç.La foto no té desperdici!!!beset.
ResponEliminaAlba, ei, senyoreta, encara que tingues tota la raó del món que no ens guanyen la batalla d'amargar-nos l'existència. Si més no, riguem-nos d'ells tot el que puguem i més, si cal. Au, vinga, així m'agrada, ho sabia, tens un somriure de nacre.
ResponEliminaRamon, "rodes de molins com unes hòsties", tu ho has dit, són les postres que darrerament estan més de moda per aquestes contrades. Així, que anem tots un poc tocats de l'estómac. Què hi farem? Salut.
Clidice, per ací diríem ja estem ben aviats ja. Jo no comprenc com és que es semblen tant aquests idiomes tant distints com són el català de damunt i el català de davall, però mira.
Concha, t'ha agradat la foto eh? I és que els pijos ni envoltats de ratlles ho deixen de ser. Ara, ja els voldria jo ver a ratlles, ja. Un bes.
Ei, gràcies per aquest cable. El tema dóna per a molt. Mentre hi haja camins per descobrir, hores de sol i natura, temps per manxar, farem front a les caigudes, les d'article i totes les altres. CAMESAJUDEUME!!!!
ResponEliminaMademoiselle Fifí.
Mademoiselle Fifí, benvinguda al país on les manxes són ceptre o bàcul, al territori on segons si vas a roda o deixes de roda als altres té igual, que la passejada és el que importa. Un bes.
ResponElimina