Temps era temps

Avui plou. Escric, no pedalejo. Agafo el guant llançat del palíndrom ignorat. Clidice, dixit. Ignorat palíndrom del llançat guant. L'agafo. Pedalejo, no escric. Plou, avui.

Temps era temps. Farcit de besos lleus i llums enceses amb tristor. Només records fugissers o imatges toves de temps perduts. Gos de lladruc tendre. Rodalia erma de deixalles i ferralles. Abandonades bicicletes per somnis trencats i noies florides sense jardí. Ara, digueu-me: passar sense dur camí és alhora camí dur sense passar? Pregunto. Que sempre trobo paraules buides. Pedaleig de boig. Aclaparat esclau d'incertesa. Fredor i aroma dolç de maduixa tova en terra perduda. Fem d'homes damunt cendres petites i sorra. Temps potser era temps, però. Amics o amors sense músiques. Només versos magres cercant ulls i llavis plens d'encís malaurat. Fums desitjats per tristesa. Febles companys de viatge. Veieu. Penseu. Soles paraules de poemes. Tanmateix, trobareu les esquitxades de sang seca al damunt. Rialles amargues. Colp de vells poetes bells i savis com camins per alienes rutes portant-me. Diumenge de vesprada la somniada bicicleta és solitud i deler del nen esmortit. Vent inerme amb pluja. Roda de viola grinyolant o melodia amarga de desencís. Hores perdudes o mortes, té igual. Mon fi és príncep món. Flueix la nit de pedaleig equívoc: l'esperança i engrunes. Rosa infinita. Roda de paper. Escrits sentiments com idees certes. Roda infinita. Rosa de paper. Alfa d'omega. Ara. Omega d'alfa. Paper de rosa. Infinita roda. Certes idees com sentiments escrits. Paper de roda. Infinita rosa. Engrunes. I esperança: l'equívoc pedaleig de nit la flueix. Mon príncep és fi món. Igual té, mortes o perdudes hores, desencís d'amarga melodia o grinyolant viola de roda. Pluja amb inerme vent. Esmortit nen del deler. I solitud és bicicleta somniada la vesprada de diumenge. Portant-me rutes alienes per camins com savis i bells poetes, vells de colp. Amargues rialles. Damunt la seca sang d'esquitxades, les trobareu. Tanmateix, poemes de paraules soles. Penseu. Veieu: viatge de companys febles. Tristesa per desitjats fums. Malaurat encís de plens llavis i ulls cercant magres versos només. Músiques sense amors o amics. Però temps era potser temps. Sorra i petites cendres damunt homes de fem. Perduda terra en tova maduixa de dolç aroma i fredor. Incertesa d'esclau aclaparat. Boig de pedaleig. Buides paraules trobo sempre que pregunto: passar sense dur camí alhora és camí dur sense passar? Digueu-me. Ara, jardí sense florides noies i trencats somnis per bicicletes abandonades. Ferralles i deixalles d'erma rodalia. Tendre lladruc de gos. Perduts temps de toves imatges o fugissers records només. Tristor amb enceses llums i lleus besos de farcit. Temps era temps.