Doncs, pel que sembla, els fumadors no són el primer objectiu de la temporada. Anava ben errat jo ahir, mira. No us exagere si dic que els ciclistes, les dones i els nens ens hem convertit en objectiu prioritari. Avui diumenge al matí -ja sabeu que diumenge i matí són sinònim de pedalades- JLG -el meu dietista personal- i jo mateix, arribàvem a Bètera, cap a les nou i mitja -beeeé, dos quarts de deu- Per estalviar-nos els semàfors, rodegem la població pel camí que com a continuació del polígon industrial segueix paral·lel al barranc de Carraixet. Com a complement d'aquest camí hi ha un passeig públic i uns bancs per als nens i las mares i els pares, inclosos. La carretera estreta que us descric acaba per travessar el barranc en un gual i et deixa fora el poble en direcció a Nàquera, Olocau o Portaceli, segons t'abellisca. I done aquestos detalls perquè al costat del passeig que us anomene hem tingut que girar cua per por a que férem diana en nosaltres. Primer, m'ha semblat veure un tio corrent amb l'escopeta a les espatlles precedit pel seu gos que és el que dirigia l'operació, pel que es veu. Desprès hem sentit un total de quatre o cinc trets. I de sobte, no menys de quatre caçadors més, amb les seues corresponents gossades, han envaït l'espai al voltant del gual i ben prop dels bancs públics com si fossin uns hooligans malparits preparant el linxament d'un linier. I jo em pregunte: pot ser vedat de caça un lloc que és al tocar d'un passeig públic d'una població? Un indret per on circulen persones, cotxes i ciclistes diàriament i que, que jo sàpiga, no és una carretera privada? Com és que la policia local o la guàrdia civil no intervé en situacions tan inversemblants? Perquè deu estar prohibit anar disparant al costat de les poblacions, els polígons industrials, les carreteres veïnals i els passejos públics, no? Dit açò, què nivell de cretinisme deuen tindre aquests tios que, si fa no fa, estiga permès o no -que segur que no- van com a bojos amb l'escopeta a no més de cinquanta metres d'on una nena o un nen poden estar menjant-se un petit-suisse o jugant a la pilota o al fet i amagar? Que pitjor m'ho poseu. Caram, què fotut és sentir-se conill, amics. I jo, que m'he comprat una càmera xicoteta per a deixar-vos constància documental d'esdeveniments viciclistes de tota mena, i me l'he deixada damunt del piano, com si diguérem. La falta de costum. Ja veieu, darrerament mai ho encerte.
Mai m'han agradat els caçadors,de cap mena,és un acte agresiu per als atres.No entenc com no es prohibeixen,com els bous per exemple.beset.
ResponEliminaei,
ResponEliminabon any vicicle
feliç 2011
unabraçada
·
Aquests ‘escopeteros’ –que no caçadors- també tenen com a blanc, junt amb els que enumeres, a boletaires, passejadors de gossos i d’altres espècies pacífiques.
ResponEliminaUn pagès del Vallès, conegut, em deia que li tiraven als ànecs i les oques domèstiques que neden a una bassa que té a la masia...Potser que sortiu a pedalejar amb la magnum al cinturó...
Salut.
Em sembla que no poden disparar sinó és fins a 300 metres de qualsevol edificació o camí. Però noi, els escopeters són uns desgraciats que, de bon matí, ja es troben al bar i s'empitufen a cigalons, altrament dit carajillos. Pel que sé, però, la GC està retirant molts permisos i moltes armes, més que res perquè, amb la cosa de la crisi, no passin coses com la d'Olot. Però vaja, que no estaria de més que en retiressin unes quantes més. I a mi no em molesten els caçadors, el meu sogre ho era. A la meva zona són necessaris, atès que els senglars i les cabres salvatges no tenen depredadors i s'empesten quan n'hi ha massa. Però una cosa és un caçador conscient, que existeixen, i una altra els escopeters. Més d'una vegada m'han passat pel damunt del cap els perdigons d'un poca-solta d'aquests, tot anant per camins veïnals. :(
ResponEliminaA mi els caçadors no em fan cap gràcia. Si al damunt, com de tot, n'hi ha de civilitzats i de feréstecs, doncs no cal dir més.
ResponEliminaConcha, en que foren respectuosos amb la llei ja tindria prou. Un bes.
ResponEliminaSenyoreta Irònica, gràcies i que tingues molt bon any.
Ramon, tot i que la meua és de xocolata, la pròxima vegada me'n duré la Magnum. Salut.
Clidice, em sembla inversemblant el que em dius, però desprès del vaig veure el diumenge, me ho empase tot. I el que dius dels cigalons ho he vist en els bars on esmorzem. No n'hi han controls d'alcoholèmia per als pistolers?
Brian, doncs això. Al rerefons de tantes coses el que compta no és el que fas, sinó com ho fas. Poques pàgines he gaudit tant com les que Delibes va escriure sobre la cacera, i tanmateix mai serè caçador per plaer.