Desembarcament de Normandia

A iniciativa de relats conjunts

Entonces le prometí que corregiríamos el daño de algún modo. No se conformó.
- ¿De quién se trataba?
- Es gente que no conozco
- No tienes pues por qué apurarte, Fulgor. Esa gente no existe.
(Juan Rulfo, Pedro Páramo)

Ei, Morgan, quants frankfurts te n'has fet?... (Ra-ta-ta-ta) Ja porte una dotzena de hot dogs, Major… (Bum-bum-pum) Així m'agrada nois, anem a donar-les una lliçó que no oblidaran mai més… (Piuuuung) Senyor, han ferit a Wisconsin… (Ra-ta-ta-ta-taaaaa) Oh, déu meu, malparits siguen… Fill, com et trobes?... (Pinyau-pinyau) El tir és al ventre, no podem fer res, senyor… (Bumba-bumba) Ei, Wisconsin, aguanta, encara tens que portar-li a la teua xicota el vestit de núvia que li vares prometre… Senyor, aaj!, no puc suportar-ho, fa, ah!, fa molt de mal. Mai seré… (Siu-siu-siu) No et canses, fill, quan arribem a París, ja tindràs temps. Saps? Anirem tots plegats a escollir el vestit de núvia més maco de tota la ciutat. Em sents, Wisconsin? Fill, em sents? Wisconsin!!... (Fotum-fotum-fotum) Senyor, se n'ha anat… (Ra… Ra… Ra-ta-ta-ta) Maleït niu de serps. (Clic……..Pumba) Tenim que desfer-nos-en de les metralladores del pujol o morirem tots com a rates. Texas!... Senyor!... Has de rodejar el pujol aprofitant que el sol va de caiguda. Fotre'ls una bona pinya, m'has entès?… A l'ordre. Si no torno, senyor, ací té la carta que mai no voldria li aplegués a la meua mare. És la meua acomiadada. Ho farà?... Si surto viu, fill meu, serà el primer a fer, no ho dubtes, noi... (Argggg!) No ha tingut temps ni de sortir, senyor. Li han desfet el pit... Malparits… (Scrong-scrong) Mai hauríem d'haver pres aquesta posició, senyor, ja ho va dir el capità… (Scrumbbbb) Tens por, Morgan?... Mai, Senyor… (Ra-ta-ta-taaaaa) Així m'agrada. Saps que els herois fan el que els altres homes mai podran fer… Som herois, Senyor? Qui quedarà per a contar-ho?... Quedarà escrit en el vent, fill… (Pinyau, pinyau) Té raó, Senyor. Però el capità va dir… El capità és una marieta de l'acadèmia. Ací mano jo. I aquesta guerra anem a guanyar-la tu i jo, Morgan… Ben dit, senyor… (Fiiiiiiiiuuu….fiiiiiiiuuuu) Ara! Surt ara Morgan! Ara! Tens la teua oportunitat de lluir al pit la medalla del Congrés… (Auuujjj) M'han ferit, senyor. M'han ferit! No em sento les cames… No et preocupis, fill. Arrossegat fins on és el Texas i posat-hi a cobert… Ja hi sóc, senyor. Ens disparen (Rararara-tatatata) Han desfet el cos del Texas. Estem molt a prop del niu… Empoma el cable, Morgan… Ja el tinc… Tira, noi… Què és, senyor, la lona no em deixa veure-ho?... Mira d'apropar-t'ho. És la nostra salvació, Morgan… I la caixa repleta dels explosius més poderosos, arriba intacta al costat del Texas -bé, de mig Texas- i el Morgan, malgrat la metralladora dels salsitxes. Els caps quadrats, tal i com el que són, disparen amb una bogeria de festa sanguinolenta. (Ra-ta-ta-ta-ta-ta) Al Texas el fan miques. Morgan, plega del món. I la caixa rebenta, al capdavall, esmicolant definitivament els cadàvers del Wisconsin, el Texas, el Morgan i el niu dels cartxofen. El sergent major trau el nas. Els bum-bum són ara més llunyans. Aprofitant la conjuntura pren el maleït forat fumejant de les metralladores... [Uns mesos desprès. Al Congrés dels EUA] Major Palin, vostè és un exemple per al jovent d'aquest país. Potser la seua iniciativa front a les ordres superiors no és la preceptiva, però, què caram, els hi va donar una bona lliçó als frankfurts. És el fill que tots els pares americans voldríem tindre. I la medalla és penjada per la mà tremolosa del general, mentre una llàgrima flueix pel seu nas i la seua galta força enrogits.

Què llitges, Viciclet?... Res, papi, Hazañas bélicas… Ja. I t'agrada?... Sí. És força xulo aquest tebeo… De què va la història?... Doncs, d'un escamot d'herois… I per què són herois?... Perquè moren tots menys un, l'heroi, que és el sergent, i maten als dolents, als cartxofen… I aquest, per què es salva?... No sé, perquè és el bo i els altres són tots morts… A veure, dóna'm. Collons, pobre Morgan, no?... Sí… Va, deixa els tebeos… Per què? En tinc dos més per llegir… I si fem una passejada en bici?... En la de curses?... La mamà no vol. Desprès de l'ensurt, ja saps… Va, papi, sí. No li ho direm. Arribarà tard i no se n'adonarà… Bé, però deixes aquests tebeos i lliges al Verne… Val. Anem-hi… Anem-hi, Morgan.