Valenpiernas

El Roto, vinyeta d'El País

Quan aquest matí n'he llegit a la premsa que BXVI ha dit que el purgatori ni hi és a les tripes de la terra ni se l'espera, sinó que és un foc interior, ho sento, però he pensat automàticament amb l'Almax. És a dir, que els que pateixen de dispèpsia són al seu propi purgatori. I ells sabran per què. Que no ens vinguen en excuses toves. A més a més, si no en teníem prou en que ens hagueren furtat els llimbs -en lo bé que s'estava en ells, que he de confessar que jo era un addicte als llimbs- doncs ara el BXVI, passant-se pel folre la infal·libilitat del JPII -que va dir que ni cel ni infern eren llocs físics- ens arria que l'infern no sols existeix físicament, sinó que, per si hom dubtava, és etern, el que suposa passar-se també pel folre, ja no la paraula infal·lible de JPII, sinó la del mateix DO (Déu omnipotent) perquè segons totes les informacions que a dia d'avui se'n tenien sobre l'Apocalipsis i el conseqüent Judici Final -que arribarà abans que els de Fabra, no tinc el menor dubte- aquest tipus, DT (Déu totpoderós) li passaria comptes al carallot del Diable. Doncs, no. Ho ha dit BXVI, així que DM (Déu meu) ho tens fotut si vols acabar amb l'infern, perquè és etern. I em sap molt de mal reconèixer-lo, però crec que BXVI no s'equivoca. Que l'infern és un lloc físic, està més clar que l'aigua, diguem-li Haití, Sierra Leona, Mèxic frontera amb EUA... o qualssevol de les guerres en marxa en aquests moments. És a dir, té multitud de franquícies per tot arreu. I sobre la seua eternitat, doncs no cap dubte. Els matemàtics ens han demostrat l'existència de diversos tipus d'infinits; ergo, molt fotut ho va a tenir el DPC (Déu passa comptes) per a trobar-los tots. Però, amics meus, i deixant de banda tot aquest enrenou, a mi el que més m'ha colpit és la refutació del gran Tomás d'Aquino. Perquè aquest home ens va prometre que els que seríem al "reino de los cielos" -i jo no faig més que pujar una i altra vegada l'Oronet per a que conste al meu ridículum vitae- tindríem no sols un lloc de preferència vip -com al futbol- sinó que, a més a més, gaudiríem del sofriment de tots aquells condemnats als suplicis de l'infern. I, pel que sembla, aquest espectacle apocalíptic acabaré perdent-m'ho. I no en fa gens de gràcia, la veritat. Menys mal que ja vaig gaudint dels sofriments que valenbisi fa a les cames dels valencianos, que diria Larry Barberian. Aquestes bicis duen 3 velocitats. A la 1, tot és pedalejar en molinet i no avances ni mig metre cada 24 hores. A la 2, ja pareix que açò rutlla, fins que te n'adones que has fet 4 quilometres en vuit hores de mitjana. I a la 3, ai a la 3, no mou la bici ni l'Indurain dels millors temps. Ergo, anem fent unes cames com a catedrals. I pel mateix preu dues nines: que com mai trobes bici al lloc més proper d'on hi eres, ni tampoc lloc per a deixar-la prop d'on vas, doncs "piernas pa' qué os quiero" i et converteixes en una mena de "Andarín maravilloso". I notes un foc interior i una revelació de l'eternitat dels malparits que ja no saps si ets al purgatori dels pijos o a l'infern dels "piernas".