L'escamot TV3 a l'atac!

Bé, ja ho tinc. L'escamot TV3 a l'atac ja té tots els estris per a triomfar. L'estratègia combina un 50% d'alta tecnologia i una similar proporció de camuflatge. Anem per parts. Primer, és clar, el camuflatge. Seran necessàries dues bicis modelo bici furtada. D'això que anirem al mercadillo dels lladres de bicis que, voltants el camp de futbol de Mestalla, posen els diumenges de matí. Potser hi trobe la meua, mira. Cal anar ben d'hora, abans que els xicots de la Rita no hi hagen arribat i s'ho emporten tot. Triarem dos d'aquelles que semblem ben fotudes. D'aquelles que utilitzen els romanesos o els subsaharians per les seues peregrinacions escombraires. De contenidor a contenidor i tiro perquè em toca. Pobre gent. Una tercera bici, aquesta model intervenció ràpida, amb doble suspensió, frens de disc i el que calgui, tipus vigilants de la platja en bici -surrealisme que deixa al Buñuel i al Dalí en uns ploramiques- com a resposta contundent a la presència dels nois i les noies de la Rita. Força d'interposició, diríem. I una quarta, model bici de curses per eixir a tota virolla o castanya amb el pack "…li donen pel cul" dins la motxilla adient. Com a complement de les dues esmentades bicis immigració, ens farem amb quatre -sí, ho heu sentit bé, quatre- carrets de la compra completament idèntics, modelo antic dona gran. Dos, els afegirem a les bicis amb un sistema de blocatge i desblocatge ràpid, i pels altres dos necessitarem dues dones grans -aquesta funció la poden fer les mares dels propis components de l'escamot- que vestiran faldilla i brusa amb rebequeta, abric, sabates sense tacó -model anem a missa de vuit- i mocador al cap. Aquesta indumentària impedeix que els nois i noies de Rita disparen sense preguntar. Els carrets de la compra que portaran aquestes mares-coratge seran buits i substituiran, en cas de persecució policial, els de les bicis, duent-se així el material d'alta tecnologia a la missa de vuit de la Basílica o de la Catedral. És important que tant les dones grans com els ciclistes no descuiden els seus uniformes camuflatge, encara que la temperatura aconselli el contrari, és a dir, llevar-se l'abric o l'anorac. Pel que toca als ciclistes, es tracta de posar-se allò que tingueu separat en caixes de cartró per a donar a la parròquia. No cal especificar res més. Anem amb l'alta tecnologia. El pack "…li donen pel cul" és imprescindible. Fem memòria: ordinador portàtil -model mini "quiero y no puedo"- cable monitor+portàtil, cable eixida d'auriculars+RC, als que afegirem un dispositiu ONO o MOVIESTAR -són els que jo conec- o qualssevol dels altres, que ens done senyal d'internet a qualsevol indret d'aquest clot on vivim. I com del que es tracta és de posar-li als nassos les emissions de TV3 al Paconofrancisco necessitarem un projector canó "caballo grande, ande o no ande" que connectarem a l'ordinador amb el cable monitor+portàtil, deixant els d'àudio per a uns altaveus "pequeños, pero matones" com a peça final. Dues coses trobareu a faltar, segur, donada la vostra experimentada perspicàcia. Una, la font d'energia i l'altra, algun tipus de suport per als estris descrits: veritables creadors de les imatges tevetressianes. La veritat, no em sortia amb aquestes dues coses. Si la bateria del portàtil pot fer-nos eixir del pas, els projectors no porten de bateries. Què fer? I de tauletes plegables que càpiguen a un carret de la compra no conec. I vet aquí, que arribaren les Falles. I se'm va fer el llum. Sí, sí. El llum, no la llum. Quins són els mestres de la invasió urbana? Quins són capaços de fer desaparèixer un carrer sencer convertint-lo en un casino, en una graellada gegantina o en el que els rote dels ous, deixant com a un veritable babau nouvingut al David Copperfield? Sí, ho heu endevinat, els fallers, el cos dels mai ben valorats fallers és insuperable, equiliqua. Però clar, aconseguir informació d'un faller en relació a Catalunya no és gens fàcil. Bé, la cosa va anar, si més no, de la següent manera. Em vaig acostar al casal faller més pròxim. Per cert, al passar per la cantonada, el carrer que hi sol ser, ja havia desaparegut, amics -i només érem a 2 de Març- Ei, que la nit anterior hi era, us ho jure. Vaig entrar picant els dits a la persiana metàl·lica, sempre mig alçada o mig baixada. No em pregunteu la raó. Hola, bona vesprada, està Vicent? (No conec a ningú al dit casal, és clar, però sempre n'hi ha de Vicents als casals) Sí, sóc jo… Hola. Mira voldria que em donares una informació confidencial (em vaig arriscar per tantejar la cosa) m'envia Ximo, el del quiosc (Que tampoc el conec, però com que sempre els diuen Ximo o Paco, me la vaig jugar i encertí)… I què necessites?... Pues, un generador elèctric de butxaca, com si diguérem, i una tauleta expansible… Pa' què ho vols, tot això?... No res, que voldria donar-li llum a l'entrà de casa. I potser jugar una partideta de truc al replà de l'escala. Així, que tots disfruten d'estes festes tan boniques… Això és collonut, nano. Lo de la tauleta ara t'ho dic jo, però el generador, el que ho sap és el meu cosí Visentico… Xè, què bé. ¿Veiem la tauleta?... Sí, home, la tens davant de tu… ¿Davant de mi, on?... (I se'n va traure de la màniga una mena de plegatín amb estructura metàl·lica extensible i taula de lona tibant que, en un tres i no res, posà a la meua disposició amb la idea de fer la partideta. Inversemblant, ho reconec. En això, que arribà el seu cosí) Mira, ja està ací el Visentico. Mante, vine p'ac'ací que aquest home té un problema… (Un problema no, dos, perquè el tal Visentico portava a la pitrera del seu blusó un adhesiu prou gran amb el lema TV3 go home) No res, que li deia al teu cosí (que ara és dirigia al rerefons del casal per mirar d'endreçar blasons fallers) que m'agradaria posar-me unes bombetes fent estos dibuixos tan bonics, com els del carrer, saps?, però al rebedor de ma casa (Buf!, quina capacitat d'improvisació, direu, doncs no, que ho portava ben preparat, per si de cas. Però el més espatarrant és que no va ni pestanyejar. Li semblava totalment normal ficar-se unes mil i pico bombetes al passadís de casa. Déu meu si me'n diu d'anar a casa seua) I clar, els fusibles no aguanten (Vaig afegir)… Això està fet, primo, vine… (I del quartet que els feia d'oficina en va treure un catàleg, amb direcció a la xarxa inclosa, d'una empresa clandestina a les contrades de València, que fa a la carta el generador adient al tipus d'invasió programada. A més de la del taller de confecció de roba de nadons, a l'anònima planta baixa d'un carrer molt proper, on podrien fer-me la tauleta "vista y no vista" -us ho jure que era el nom del model- que el seu cosí s'havia tret de la màniga. Ah! I em donà de franc una caixa de masclets model torracollons, regal de la casa, bé, del casal) P'anar ambientant-mos, eh! Jefe. Ei, i d'açò, mut (va dir, alhora que passejava els seus dits índex i polze dretans, d'esquerra a dreta, pels llavis)... Pues, moltes gràcies. Sou molt amables, els dos… De res home, a manar. Amunt València!… Amunt, amunt. Qualsevol li deia que jo sóc més del Llevant U.D. Per cert, ¿paga la pena tot aquest enrenou per a que torne la senyal de TV3 al Casal de Clotlandia?... Sí, Vicicle, sí. Ma qu'eres cagadubtes… Mira, el que faltava p'al duro. Perelman, per l'amor de déu, llevat eixa roba, a qui se li acut combinar el blusó negre -tribunal de les aigües- i el mocador a quadres del coll amb els saragüells? Acabaràs de ninot a la falla… ¿Vols dir?...