La primavera té un plus de jenesaisquoi… Plagi, plagi!. Això és plagi… Gregori, què dius?... Que això de la bellesa com un jenesaisquoi ja ho varen dir els romàntics francesos. Així, que no t'apuntes el tanto… Ah!, Gregori, com sou els de ciències, sempre pensant que el més important és descobrir Amèrica, quan Amèrica hi era des del començament del principi del començament… Sí, ara fes-te el filòsof existencial, l'esteta que ja ho ha viscut tot i que és de retorn del no-res… No sé el que sóc, però sí et diré que no varen ser els francesos els primers que parlaren del jenesaisquoi… Ah, no? I qui va ser el Vero Mono Ciclens, el primovero?... Vaja, avui t'has llevat sarcàstic. ¿Que aneu curts de carajillos de vodka?... Ja la tenim amb els carajillos… Bé, deixem-ho córrer. El primovero, com tu dius, va ser el primo poeta del Mont Ventoux -mític port ciclista. Per tant, si parlem de cims i ciclisme, parlem del Poeta líric amb majúscules, és a dir, el Poeta dels poetes, el Petrarca. De la bellesa va dir que era un non se ché… No m'ho crec. T'ho acabes d'inventar… Home de poca fe… Fe, la imprescindible, que el món està ple de conjectures… I que ho jures, que se t'acumula la feina… Agustí, eixe sí que ho va dir amb traça: "Només la bellesa agrada; i de la bellesa, les formes; i en les formes, les proporcions; i en les proporcions, els nombres"… Sí, és clar, i en els nombres, els primos. Però si era un ploramiques que s'emocionava escoltant el cant ambrosià i desprès se'n penedia com un babau… Deixa l'Agustí en pau, que gràcies a ell el Pitàgores no va ser donat a l'oblit… Altre que tal. ¿Saps que els pitagòrics tenien prohibit pixar cara al sol -amb o sense camisa nova? ¿I que tampoc podien menjar faves? Menuda colla de catets i d'hipotenuses… Vicicle, la prima Bea, l'enteniment t'altera. Rodolí i tot. No trobo una altra explicació als fets… Laura, és deia Laura… Qui és deia Laura?... La deessa d'en Francesc. Bea era la del Dante… Caram, com d'enamorats anaven els italians… Per suposat, allò va ser la primavera desprès del llarg hivern del descontent medieval [Apart: Ricard III, acte primer, escena primera. Parla Gloucester]… Què dius de Ricardo, besets, Paco primer, Rita quimera. Ara ho sabrem?... Què tenim que saber?... Jenesaisquoi… El que jo deia…
La vera prima Vera o Bea o Laura o…
Com a ciclista utilitza el pseudònim de Martina Jančíková
- Per cert, Gregori, d'això, ehem, les tornes del que et vaig donar per a la paella on són?
- Pense invertir-les en obligacions castellonenques aeroportuàries unides.
- Caram, quina alçada. Doncs, aplica-li el seu sentit literal i torna-me-les.
- Però si lo de Castelló sembla que serà un negoci ruïnós, té tota la traça dels eventos xuclasang de l'erari públic, i ja saps de la meu debilitat per la ruïna.
- Doncs té igual, Gregori, que les necessite per als amics de TV3 a València i d'altres causes nobles. Au! Amolla la pasta
Post 112, trucada d'emergència
Tot té la seva part bona i la dolenta: pensa que ara podràs viatjar a Castelló sense pedalejar ni una mica, volant. Ho dic perquè em penso –potser de manera agosarada- que deus preferir anar-hi en bicicleta tot flairant els aires de iode de la Mediterrània.
ResponEliminaPodríeu presentar-li la Prima Vera al senyor dels vestits de rara procedència, que potser se’n adonarà de les notòries diferències del seu sedós cabell daurat, que de manera subtil el casc deixa entreveure, amb el pentinat de la Rita i potser s’oblidi de les untuoses rapacitats i del sectarisme informatiu. Per provar-ho no hi perdreu res.
bueno la verdad la Primavera me gusta ,es más me encanta ,es vital,cambiante,se huele su aroma,y se vé su luz,distinta,a veces cegadora,como el alma de los enamorados,para mí no es "un no sé qué"es la más "vera" de todas las estaciones,a pesar de que perdimos en ella a dos de nuestros seres más queridos...y no me quería poner triste.A veces también es triste la Primavera.Un beso.
ResponEliminaRamon, ho has encertat de ple. Jo, en bicicleta. De fet una etapa molt guapa és arribar fins a la Vall d'Uixó -relativament prop de Castelló- i desprès tirar cap el Marianet un port lleuger, i tornar cap a València fent l'Oronet, és clar, que sempre és al mig del món. Pel que dius de canviar-li la Rita per la Martina, em sembla que a aquest tio la Mamma Rita li posa. En fi, millor em calle. Salut.
ResponEliminaConcha, más que las estaciones, son las cosas que nos pasan las buenas o malas. A veces, la distancia entre el espíritu de una estación y los hechos que suceden puede ser abismal. Bueno, es la vida. Un beso