Pedalava sol. Marcel, com sempre, s'havia adormit. De sobte, dues rialles insolents em despertaren del no-res. Aquelles gaseles pedalaven com les florides noies de Proust. Les seues veus eren polpa de fruits prohibits amb un frec de sol i unes gotes de melangia. L'inquietant cocktail del desig.
Relat curt peró molt bonic,és una frase on s'expresa tot,molt bé vicicle.besets.
ResponEliminaM'ha agradat! amb poc dius molt i bellament!
ResponEliminaBonic però curt. De tu em sobta, Cletu, molt.
ResponEliminaConcha, gràcies. Exigències del guió.
ResponEliminaElfreelang, moltes gràcies. Era el desafiament.
Anna, gràcies. Bé, "Tumateix" no deixava més de 50 paraules, a més havia que nombrar un escriptor i intentar lligar cuina i erotisme, i en el meu cas, bicicleta.
Una imatge val més que mil paraules.
ResponEliminaBrian, totalment d'acord.
ResponElimina