Les palmeres tenen uns cabells delicats. I el vendaval de garbinada els hi trau rostres tràgics. Són el grit amb espelma del Guernica picassià. El perfil furiós d'una dona amb roba blanca fins als peus, al sobre d'un tallat rocós expectant per l'última passa. El pèl trencat en aire embogit d'amor embogit i tendresa als llavis. La petita orella descoberta sota el raïm daurat de la malenconia dels besos perduts. Aneu en compte, vet aquí els tentacles de la medusa, el frec llastimós del seu bes. Aneu en compte. Trenes amoroses són farcides de diamants esmolats. Clatells de llum tardejada duen nits de solitud revelada. La tragèdia avança. Duu la màscara de la coròdia grega, del ditirambe borratxo dels assassins a tot arreu, de la vergonya no declarada dels homes dolents. Les palmeres tenen cabellera de pèl fi i la feblesa cargolada de la supèrbia. Plou amb violència. I el perfum de l'aigua sacseja les fulles ganivetades que oculten els ulls mai vistos de les palmeres. Estan aquí. Sempre estan aquí. Són mandroses, falagueres. Pugen cap al cel per bastir un espai que semble fugida, porta oberta a la migdiada canicular. Però és un arbre de gel trencat, de neu verda i tija sàvia sobrevivent a mil angunies de vents malèfics. I és ací on la hi trobo. Al bell mig dels vents que m'envolten en aquest dematí de pedaleig trencat com el gel estrellat de la seua clenxa. La rosa dels vents barallats m'emporta al paradís dubtós dels ànims atapeïts de sí mateixos. No puc fer una altra cosa que pedalar en la ventada gairebé irreal dels camins. Sabia el que em trobaria, però he eixit a pedalar. He passat pel parc homicida que algú fotografià mentre veia gronxolar-hi les baves del diable. No em demaneu el perquè. Avui he decidit fer un ball amb les palmeres. Ah! Les palmeres són d'exquises danseuses. I amb els seus braços, amb els seus dits adormen el món i el sortilegi es consuma.
Sort en té el vent dels poetes! Puc caminar quilòmetres sota l'aigua, mai amb vent, em resulta insuportable.
ResponEliminaClidice, el vent furiós és terrible. Aquest matí l'aigua i el vent estaven completament desfermats. Quan et trobes en situacions com aquesta vas tu i la bici d'un costat a l'altre del camí. No es tracta només d'un vent poètic. Les fotos són reals, les hi fet jo.
ResponEliminaMe encanta la descripcion que has hecho de las palmeras,a mí me parece un árbol precioso,con el sabor del Mediterráneo en sus formas ,tan familiares ¿qué sería de Valencia sin palmeras?Enhorabuena porque el relato es precioso!besets.
ResponEliminala música preciosa y las fotos también.
ResponEliminaConcha, gracias. Sí que tienen algo especial. Y es lo que he intentado atrapar con las palabras. Son más expresivas que otros tipos de árboles. He ahí, su encanto. Y su tragedia. Un beso.
ResponElimina