In vino veritas

D'ací

Puc comprendre, copsar, assumir, entendre, fer-me càrrec… -bé, afegiu més sinònims, que vaig curt de paraules- tornem-hi, puc fins i tot acceptar com a dogma de fe -i per tan la raó lògica a prendre pel sac- que un individu que es passa tot lo dia fent l'eucaristia -sang de Crist va, sang de Crist ve- tinga la seua homònima no apta per a cap control diagnòstic, ni d'alcoholèmia ni antidòping -ciclista i mossèn són oficis totalment incompatibles, amb permís de Bartali que gairebé ho era, les dues coses- ni diabètic ni de colesterol ni VHI ni ferro ni… -bé, afegiu més raons mèdiques de la desraó sanitària, que vaig curt de sang-. Però, amics meus, el que no es pot tolerar, el que no cap en cap cap capaç de copsar la capitalitat de capalçar el Sant Copó, és anar pel món dient la veritat. Cridem a Capítol!! A veure, on és la Sala Capitular?... Perdone'm mossèn, però això que ha fet vostè és una capbuidada. A més, com se li pot acudir esmentar l'Obra, i donar a entendre que Opus dei i influències de tot tipus són "tanto monta, monta tanto"? Quin exemple els has deixat josemaría? Pa' esto anaves tot lo dia amb la Caixa de Disciplines, com si d'una Bankia qualsevol es tractés? I quina ocurrència supèrbia -o supèrbia ocurrència, que pa'l cas tant se val- pare, cridar per telèfon davant tota la concurrència al Regidor de Seguretat Ciutadana, que és la versió cool del "usted no sabe con quién está hablando", i que acabem pensant que ni les regles són les mateixes ni la justícia igual per a tots? Però el que supera tota la resta és donar per segur que a vostè, mossèn, -i podem pensar que el sortilegi és efectiu amb la resta dels catòlics?- només amb penedir-se, Déu nostre Senyor, li ho perdona tot. Però tot tot del tot que tots puguem totsar, que és un verb que m'acabe d'inventar -ja us he dit que vaig curt de paraules- i que fusiona copsar i el tot total, és a dir, quan u arriba a entendre la totalitat del tot total de Tots els Sants, i els que no. Ei, Vicicle, va, deixa en pau a aquest pobre home pobre d'esperit sant. Que n'és de fàcil fer llenya de l'arbre caigut… Tinc les meues raons. A més, i tu qui ets?... La veu de la teua consciència… Doncs mira, Veu, -bé, escolta- tinc dues raons fonamentals, una d'arrel etimològic ciclista -sí, sí, ho has sentit bé- i l'altra de "esto ya se veía venir", és a dir, de conseqüències consuetudinàries. De la primera et puc dir que la paraula Patraix ve del petra llatí, que indica l'existència i explotació d'unes canteres des de temps immemorials… I què té a veure la pedra en la bicicleta?… Les Canteres de Portaceli són el pas obligat per a una ascensió com déu mana a l'Oronet… Caram no te l'estàs agafant en paper de fumar?... Potser sí, però la pedra és la pedra, això és irrefutable… I l'altra?... Conec aquest barri de Patraix des que tenia vint anys. Que ja en fa d'això, tot s'ha de dir. Saps que sóc de l'altra banda de València, de l'Avinguda del Port… I què feies tan lluny?... Festejar, la meua dona vivia a la mateixa Plaça de Patraix. I tinc informació privilegiada sobre els rectors de la contornada… Què dius? Digues, digues… Sembla, pel que contaven no fa gaire temps el col·lectiu de beates, que com l'església va curta de mossens doncs aquests no donaven l'abast. De fet, -vine pacací, que no ens senta ningú- eren les beates les que oficiaven missa, totum menys l'eucaristia… Però el ritus, sense aquesta rèplica del últim sopar, no s'hi val… Ahí està la cosa. Com que el retor… ¿Ja li has llevat la ce?... Po' sí. Com que el retor té que atendre varies parròquies, només se n'ocupa que de la seua contrastada especialitat: veure la sang de Crist, i la melopea pot arribar a ser colossal, celestial, descomunal, catecumenal… Bé, ja ho he entès, no fa falta que furgues més… Però és que a més a més, acabe d'assabentar-me que el meu sogre era un visionari… Què vols dir, ara?... Bé, quan li comentaven l'absència del mossèn a la missa, que tant espantava a les beates, però que les hi donava el seu momentet de glòria, -ai, vanitas vanitatis- ell sempre deia el mateix, i ningú li feia cas. Ens ho preníem a broma. Veges tu, i tenia tota la raó l'home… Però què deia?... Bé, ell era malagueny, i semblava la típica gràcia andalusa… I?... Doncs, "eso es que está en Benidorm". I és que parlem de l'Era Zaplana… Caram, si que era visionari el teu sogre… Oi, que si?...