Dos o tres cruces?

Va ser una cançó amb molt d'èxit; i en aquests moments, però, no gosaria posar-ne la meua mà al foc. Quantes creus eren clavades al mont de l'oblit?... Jo, quan la cantussejava aquest matí, no em feia nosa alguna dir-ne tres: (ehem, ehem, va por ustedevosotro) "Están clavadas tres cruuuuuces / en el monte del olviiiiido" I ara ve el problema, ¿era "por los amores que han muerto / que son el tuyo y el mío" o "por dos amores que han muerto / que son el tuyo y el mío"?. Qué importante es -contrafent a Les Luthiers- saber dónde apoyamos la punta de la lengua, querido Murena… Y usted que lo diga o lo liga, Ramírez… Y le digo o ligo más, usted que lo vea o lo lea… Pero qué dice, Ramírez, para ver no hace falta la lengua… ¿Y con qué moja usted el dedo, lelo?... Bé, deixem als tertulians apòcrifs. Doncs aquest dubte de les creus és d'arrel més que ciclista. Alhora de radiar un bon parell de rodes de cursa haurem de saber l'edat, altura, pes i intencions del ciclista. Sí, sí. No exagere ni una mica. No és el mateix radiar-li-les a un jovenet de cinquanta i pocs quilos de pes, que a un maduret de quaranta i quinze anys -com diuen Les luthiers- de pes temporal. I mireu que el compte final és molt semblant. M'explique. Una roda de bicicleta pot radiar-se sense creus als radis, el que es denomina radiat solar o recte -la variant recta en espiral no es fa servir en bici, que jo sàpiga- és a dir, com els raigs del sol que fan els xiquets als seus màgics dibuixos. Són els radis més curts, ixen en perpendicular des de l'eix de la roda cap a la llanta i no és creuen mai, com línies divergents que no es troben en ningú dels quatre o cinc infinits en que els matemàtics, a hores d'ara, diuen que convivim. És el radiat que més ràpid respon a les acceleracions -perquè no flexiona- i el que fa més lleugeres les rodes, ja que el conjunt de radis curts pesa prou menys que els llargs amb creus. Però no tot són avantatges. Fan la marxa prou més incòmoda, transmeten totes les vibracions i irregularitats del terreny, deixant al ciclista planxat, diríem, sense l'aixopluc del penediment i de l'altra vida. Has d'estar en bona forma per a tolerar-les. I, a més, es trenquen amb major facilitat. De fet, a la roda del darrere, a la part el pinyó, mai veureu un radiat solar, seria un suïcidi mecànic, i de l'altre també. Bé, com la vostra perspicàcia ja us haurà dit de sota veu, tal i com anem afegint-ne creus, -el radi ix inclinat des de l'eix cap a la llanta i es creua amb els seus companys de confraria: posem-li una, dues, tres i fins i quatre creus- més còmoda, resistent i pesada anirem fent la roda. En sobren d'aixoplucs i de vides eternes. D'això, que és molt important aclarir-ne el més aviat possible quals són les nostres aspiracions, les nostres prioritats o podem convertir un passeig ciclista en un autèntic viacrucis. Com el d'ahir, a Madrid, amb una sola creu. Perquè el radiat a una creu -defugint el solar, que n'és molt de pagans- vol ser dinàmic, però s'enganya a sí mateix perquè flexiona i s'agenolla davant els pitjors atavismes; vol ser resistent, però es trenca amb facilitat, massa història per a una sola creu; i és incòmode alhora d'amagar tants pecats permesos per omissió i regnes d'aquest món. Sí, va ser una cançó amb molt d'èxit, la vertadera lletra de la qual han oblidat o confós aquells que més la cantussegen.