divendres, 12 d’agost del 2011
Standard & Poor's
Com és que no m'havia adonat fins aquest matí? No ho sé. Però en revisar els clàssics s'ha fet la llum. Per això són clàssics, evidentment. Anava ben perdut. Embolicat per les ofertes -últims dies, senyora- del deute que és a la vista i l'amagat. Del deute que es compra el propi BCE a sí mateix. Les caigudes de les borses, tot i que mai no n'he xafat un parquet bursàtil, però que anuncien l'arribada imminent del teu apocalipsi financer, hages jugat en borsa o no. Igual que si paguéssim els deutes del pitjor tafur. Els presidents que suspenen, pobres, les seues vacances i convoquen d'urgències -que no vagen a cap Hospital Clínic que ningú els farà una punyetera radiografia del problema- gabinets de crisi sobre la crisi, és a dir, gabinets de metacrisi. Londres que imita les falles valencianes, però equivocant-se de ninots. I tanmateix ens ho estaven dient amb tota la claredat, amb tota la transparència que les caracteritza. La santíssima trinitat dels ratings té com a principal funció plantar la paraeta a un racó ben fosc del passadís i fer poor's als xiquets. Què n'és d'important saber idiomes. Standard & Poor's: Estan per donar por. Com feia el doctor Mabuse amb la seua diabòlica corporació de delinqüents. Als fills del Mabuse els agrada atemorir a la població. Aquesta és l'única raó. Tindre'ns ben acollonits, ben desencantats. Tu mai no aplegaràs a ser res: enfonsem-lo, doncs. Aquest país mai no eixirà del clot: enterrem-lo. Ningú confia en vosaltres: comprem-lo a preu de deixalles. Visca la poor i l'esclavatge. Si pegues un bac amb la bici i et fas malbé un colze, el primer a fer és tornar a pujar a la bici el més aviat possible, o perdràs la teua llibertat de somniar. Per tant, tot seria molt més fàcil si algú li digués al cerber del passadís: i tu qui ets per a fer por a un xiquet? Diguem no al fatasma. Així de fàcil. Però els polítics són els primers en afluixar els esfínters.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja tens raó ja....magnifica visió actual....sobre l'estat de la qüestió o més aviat sobre les qüestions del estats....com va el colze?
ResponEliminaEm sembla que el primer que tinga la valentia de donar un cop de puny a la taula i explique amb claredat i honestedat el que està passant, i pregunte als seus conciutadans si segueixen amb l'euro o tornen a la divisa pròpia, guanyarà la partida. I tant se val que li diguen pesseta o euro espanyol, euro italià o el que faça falta. Veuries com de calladetes es quedarien les agències del terror als quatre dies. El colze no acaba de voler tornar a seu lloc, que encara es manté la inflamació, però ja anem en bici, ell i jo. Elfreelang, què magnífica pel·lícula vares fer.
ResponEliminaUn bon diagnòstic, Vicicle... Si no recorde malament, en "La doctrina del shock" de Naomi Klein ve a dir-se si fa no fa això: mantindre i alimentar la por és un mecanisme eficaç per justificar l'injustificable i seguir mantenint --i ampliant-- els privilegis dels poderosos. No despertem Cthulu del seu somni en la ciutat submergida de R'yleh, o ens atendrem a les conseqüències...
ResponEliminaCuida't el colze, bon estiu!
tens tota la raó del mon.El que dius és el que hi ha.Enhorabona per el post ,i els videos.beset.
ResponEliminaAlfred, no conec aquest llibre, tot i que l'he sentit nombrar, i sembla força interessant. Pel que dius de despertar al Cthulhu, mira el que ha passat a Londres. I el Cameron dient que tan sols és delinqüència. Bé, acceptem-ho. Doncs sí que n'hi ha gent disposada a delinquir en quant es presenta l'ocasió. Però, clar, açò ni ho pensa. Salut.
ResponEliminaConcha, sempre ens quedaran les luthiers. I el Fritz Lang, és clar. I tants i tants… Al capdavall són el millor recurs. I riure's dels polítics dolents, el millor del millor. Tal i com va fer Chaplin amb Hitler. Un bes.
N'hi ha hagut més d'un que ha dit les coses com son (potser no amb un cop de puny) però ningú, o gaire bé, els fa cas. Els intel·lectuals son els bufons de la nova cort: estan bé per donar conferències, escriure articles i entretindre als cortesans... i així tots contents i enganyats.
ResponEliminaMagnífica és queda en poc, Vicicle, tots estem tan astorats que no sabem què dir, ara, això d'estan que fan por, és de conya!!!!
ResponEliminaBrian, és cert que hi ha hagut dels que han dit les coses ben claretes, però no són dels que poden donar un cop de puny damunt la taula. Imaginem-nos per un moment el president d'un país proper que es dirigís a la població dient de pe a pa que és el que està passant, i que expliqués les solucions al problema. I que potser una d'elles passés per posar punt i final a l'euro. Fas el corresponent referèndum i no només et fiques a la butxaca a bona part de la població, sinó que ja poden dir missa els mercats que si un país ho té clar no l'enfonsa fàcilment ningú. Ahí està el cas de Cuba, si més no.
ResponEliminaZel, gràcies. Així va la cosa. ¿Tu creus que es pot permetre que l'economia occidental haja arribat a dependre d'uns micos amb una agència de qualificació de les inversions, que a més no volen altra cosa que recuperar les pèrdues que ells mateixos han generat? ¿Per què han trigat tant els polítics a prohibir l'especulació? Molt fàcil, perquè bona part d'ells són part interessada. Què fa el Rato dirigint Bankia desprès de ser ministre, hi ha alguna cosa més obscena o perversa. Sempre dic el mateix, els que estan a Picassent (presó més important de València) són els tontos, els babaus, els més innocents. I és que la política no deuria ser mai de la vida la carrera professional de ningú, només un servei públic. Un petó.