Les prenoms de Paris

Autrement Paris. Oh, perdó. Que ja no sé en què parle. Je veux dire… Caram, dilluns de ressaca deu ser, excusez-moi… Centra't, Vicicle, que avorriràs al personal. L'absenta torna a ser legal a França, -au, ja ho he dit- donades les bones expectatives comercials que comporta, i que fins ara havien estat aprofitades pels suïssos, mestres, si més no, en gaudir dels negocis que d'altres països consideren il·legals. Què ens juguem a que els inventors del rellotge de cuc són els primers en retornar a les farmàcies -d'on no deurien haver eixit mai de la vida- substàncies com l'heroïna, la cocaïna, morfina i opiacis en general, i despatxades a gust del consumidor, és a dir, a dojo? O no, que de grans fortunes del narcotràfic es nodreix la banca helvètica. Bé, no especulem, que d'aquesta mena ja en fan prou de fàstic certes agències de fuetades & Co. Ah, París. Oh, París. Sempre, París. Hui, al Miroir de l'Absinthe, el millor sens dubte dels vint-i-cinc diaris matutins que es publiquen en aquesta Rue de l'Absinthe, donen la notícia a primera plana. A buenas horas mangas verdes, i excusez-moi la dita castellana, però és que em ve rodona. Ara se n'adonen, home, quina casualitat. És aplegar Vicicle, fer acte fundacional del susdit carrer, i ja van els francesos com cagalló de sèquia reivindicant tan magnífica idea. Ai, mare, què francesos són a voltes els francesos. Bé, deixem-ho córrer. Al costat dret i a la part baixa d'aquesta notícia, m'ha sorprès el següent titular: L'inspecteur Maigret… perdó, el traduïsc, "L'inspector Maigret diu no", i al sobre la foto del tio que fumava en pipa l'altre dia a Chez Vic. I a més, diu no, que a mi dir no sempre em recordarà al Raimon, "Noo, diguem nooooo, nosaltres no som d'eixe móon". Diu, el Maigret, que no creu hi haja cap lligam entre la noia salvatgement assassinada al riu, i les últimes i desconcertants desaparicions de dones grans, vídues o no, però en calerons. Sembla que en aquest últim afer les víctimes són només dones madures, en les quals l'assassí arriba a casar-se si és menester, i tot just desprès de l'òbit o la desaparició, segons les circumstàncies, retira els quartos abans que les asseguradores o els bancs sospiten alguna irregularitat -que quins són ells per a parlar d'irregularitats?, doncs teniu tota la raó. Però pel que sembla, també les agències de fuetades poden fer acte de presència amenaçant amb la cosina de risc i un pot de sèu per a engreixar-la en un tres i no res. Així que com a mínim, tindrem que convenir que el paio és ràpid com un pistard a l'esprint final. El nou Landrú li diuen els periodistes. Que com saben que és francès? Doncs senzillament, no ho saben. Però ací, com te'n descuides, fins dels assassins fan glòria nacional. Podria ser de qualsevol altre lloc. Mireu, si no, l'Enric VIII, que també va fer desaparèixer a les seues esposes, però amb els papers sempre en regla, com déu mana, que els signava ell. I és que els de la sang blava sí que en saben de papers, sí. Aquesta vesprada em faig la meua primera absenta legal parisenca a la Rue de l'Absinthe, sempre que el besllum i el passeig cilcista ho permeten.