Cap de setmana a la City

Prou d'Absinthe, Vicicle, que acabaràs com un llum de semàfor o, pitjor, com un habitant del planeta Bradbury. Au, cap a la terreta, xino-xano que el colze encara fa mal, però tenim que anar pensant en l'eixida de demà diumenge, que la del dijous va ser frustrant. La veritat és que el camí coster avall és molt d'agrair, i París-València te'l fas en un tres i no res. A més a més, revises l'actualitat editorial i furoneges la sempre interessant col·lecció de facsímils. Ara estic capficat als dietaris, i els dissabtes matí sempre és bon moment per als llibres. Que no em seguiu del tot?, visiteu la City i ho comprendreu. Oh mon dieu! Crevaison!, i amb el colze fotut, que no puc fer força… Rien à craindre, faré servir aquesta escuma expansiva antipunxades Tip-top -no va de conya- que vaig trobar a París. El tubet cap a baix és un poc depriment, ho reconec. A veure… Agiter avant utilisation. Ah, collons, ja deia jo… Home, açò és una altra cosa, mira que content s'ha posat el tubet. Bé, la roda sembla gairebé sencera altra volta. Puge a la bici i… La sensació no és gens agradable, com si anares amb la pressió del neumàtic baixa, però més gomós, com us diria?… Sí, ja està, i perdoneu l'expressió, com si pedalareu amb un cagalló elàstic en lloc de roda del darrere. Bé, què hi farem? Tornem a la ruta. Ja he travessat la frontera enemiga. A l'esquerra la sorra cremant, a la dreta la muntanya cremada. Quin deler faller ens ocupa fins als últims raconets d'aquest verger de cendres. Serà una corporificació de la política de terra cremada del nostre Consell? És preparació de la magnífica tasca de repoblació forestal que està fent Vaersa? Per la banda de Portacoeli han plantat uns senyals que ho diuen. I els hi posen en zones que, ara per ara, no ha cremat ningú. Potser van amb una prevenció digna de la pitonissa Lola? No ho criticaré jo, que no sóc del ramo. Què platges, déu meu! Marina d'Or, Benicàssim, Puçol, La Pobla… Que no faré un capbussó. Jo, que odio la platja, la sorra ardent i no sé nedar sinó cap enrere? Mira, perquè no hi cap l'agulla del paller, que si no… I com últimament estic tan mariner, doncs tinc el gust de una torrada de sardina fresca de platja. Pegaré una volteta pel Mercat del Cabanyal. Potser he arribat tard, perquè la que hi veig és molt xiconina i amb els ulls enfonsats. No m'agrada gens ni mica. M'acoste a Mercaconya. No els hi queden. Xe, que tan difícil serà menjar sardines torrades a València. Vaig a casa. Tanque les finestres, abaixe, a mig pal, les persianes. Quina basca que fa a la City. Quin plaer dels déus. Gràcies per avançar-nos el que ens trobarem els que no som de missa diària a l'eternitat dels justs. Mentrestant, engegue l'aire condicionat. I truque al Tall. Els anglesos mai de la vida et fallen, no? Tenen sardines, i, a més, d'oferta. Doncs porten-me una safateta. Ding-dong, ding-dong. Colló, no he penjat el telèfon i ja són aquí? Síiiii? Somos de la Casa de Galicia, puede abrirnos?... Per una mena de reflex condicionat, i sense pensar-m'ho dues voltes, els hi dic: me traen las sardinas?... Sardinas? No, es por si usted desea hacerse socio. Es parte de la campaña del Sr. R. Si se hace socio antes de diez minutos le regalamos una gaita… I de sobte pense en qui va definir al perfecte cavaller com aquell que mai no demostraria les seues habilitats amb la gaita davant els amics. Por quién me han tomado, yo soy un caballero… Ara, supose que els esmaperduts són ells. Ding-dong, ding-dong. Ya les he dicho que soy un caballero… Bueno, caballero don Vicicle, somos del Tall, le traemos las sardinas… Ah!... Mira, m'entra la curiositat d'esbrinar d'on provenen. Només faltaria que foren de Galicia. A l'etiqueta posa: Zona de pesca Fao 27, Escocia. És a dir, aquestes pobres han vingut des d'Escocia i jo des de París per a una celebració gairebé eucarística a Clotlandia. I, a més a més, serà menjar-me-les i sentir la necessitat de posar-me faldilles i tocar la gaita. I jo fent-me el cavaller. Qui em mana a mi. Tire de Voll-Damm. Comença la torrada de les torrades, la mare de totes les torrades i el fum -l'extractor no funciona, per a variar, i amb les finestres tancades- s'expandeix com l'escuma antipunxades o l'eterna boira escocesa, que pa'l cas tan s'hi val.