dimecres, 17 d’agost de 2011

Les dues cares de l'equilibri

A diferència de la roda del davant, la del darrere de qualsevol bicicleta amb canvi de desviador i pinyó de varies corones té un radiat irregular, un equilibri desequilibrat, un compendi de raons contraries que al capdavall acaba donant l'extraordinari resultat d'una convivència que tots dirien impossible. Si li feu una ullada atenta a la imatge advertireu, sense cap esforç, la desigualtat manifesta entre l'espai que els radis ocupen a l'esquerra -quina casualitat- en el sentit de marxa, i la pràctica inexistència -quasi tenim que endevinar-los- d'okupament a la dreta. A ningú se li escapa que la raó fonamental d'aquesta descompensació és l'obligada simetria de la roda respecte als extrems del seu propi eix, i d'aquesta paritat, front a la semblant que presenta l'estructura del quadre on ella va acoblada. Tot ha de quedar al bell mig del no-res d'una pedalada i d'un camí que solcar. Però el tercer en discòrdia entre els radis i la llanta, no cal dir-ho, és l'esmentat pinyó. Que en temps de l'Eddy Merckx era com a molt de cinc corones i avui en dia arriben a la innecessària, però molt comercial, quantitat de deu -el de la imatge- i fins i tot d'onze corones. Per a aconseguir aquest trompe l'oeil, aquest espai per al pinyó, necessitem que la longitud dels radis del seu costat siga més curta que els de l'altra banda. I a més, aquests radis suportaran una major tensió, ja que reben directament la força de les cames tramesa per la cadena des dels plats o pedalier fins al pinyó. I per acabar, també és molt convenient la participació d'un autèntic artista del centrat de rodes. I passem als clàssics -ja sabeu que n'estic sofrint una mena de virus agostenc anomenat classicitis. Aquestes dues cares, ben diferents, d'una sola realitat, m'han portat al cap el déu Janus, posseïdor també, com ben bé sabeu, de dues cares, passat i futur, entrada i sortida. I aquesta dualitat em sembla ben portada perquè el futur només existeix en potència -que diria Aristòtil- en possibilitat d'ésser. Així mateix, la potència del pedaleig és possibilitat de fer camí, futur. El present és al bell mig -com us deia abans-, és l'acte de rodar, de girar en direcció tan incerta com el món roda dins de l'univers rodant al ball giravoltí del no-res. I el passat, la part esquerra de la roda, compensa, orientant-lo, aquest deler d'avançar no deixant que la roda embogisca. I com els records, aquests radis esquerrans s'allarguen en l'espai temps. Són menys tibants i més llargs. Proven de contrarestar la força del que està passant i del que està per vindre amb la seua elàstica activitat. Com qui diu: dissipen les incerteses del que no ha succeït amb els successos de la certesa. Sempre serem aquí per a recordar-te el que ets -semblen dir de sota veu- el que vares fer, d'on vens. D'això que si algun record se'ns trenca -bé, algun radi del costat esquerre- cal reforçar-hi ràpidament els més pròxims, si no la roda trontollarà i serà molt difícil avançar, perquè la llanta perd l'equilibri, i en un vaivé obsessiu i al·lucinat frega una i altra volta els frens, consumint la nostra energia àvidament. I és que els romans ja ho deien, que honrar el déu Janus assegurava bons finals. De fet, els seus atributs no només eren les dues cares, també portava la clau que obri els camins i el bastó que ajuda a trepitjar-los.

6 comentaris:

  1. Sempre s'aprèn alguna cosa. No m'havia fixat mai que les rodes del darrera de les bicicletes fossin asimètriques, pel que fa als radis. És clar que tampoc havia vist mai una roda amb 10 o 11 pinyons. (I si l'havia vist, no m'hi havia fixat).

    ResponSuprimeix
  2. Doncs sí, ja veus. I a més està el radiat solar, a una creu, dos, tres i fins a quatre creus. Un dia ho explicaré amb detalls. Potser ara que està el Papa és bon moment per parlar de creus ;)

    ResponSuprimeix
  3. La bicicleta com a metàfora de la vida ,del present, del passat i del futur....això només ho podies escriure tu...Janus devia anar en bicicle ( encara que no s'hagués inventat)

    ResponSuprimeix
  4. Elfree, tens tota la raó, només a un tros de suro com jo se li pot acudir fer aquestes metàfores. ;-) Però mentre s'ho passeu bé llegint-les a mi ja m'està bé. Un petó. Per cert tinc la foto de la bici del Janus: dues rodes del davant.

    ResponSuprimeix
  5. molt interessant aquestes coses sobre el janus i la bici,jo tampoc sabia res...molt interessant.Enhorabona i beset.

    ResponSuprimeix
  6. Ni jo, fins que no m'he posat a escriure-ho. Poc seriós ho reconec. Un bes.

    ResponSuprimeix