Lo jorn ha por de perdre sa claror
AUSIAS MARCH
El món és bell, és amable la vida.
Amb aquest vers inicia el teu cant.
Tin ben present que el teu cant ha de ser
com un carrer, ple de gents i de coses;
com un carrer, per on passen tramvies:
com un carrer. I per l'aire, balcons.
D'ací endavant, pots escriure el que vulgues.
Un déu ocult et durà de la mà.
No te'n refies.
V.A. ESTELLÉS, L'engan conech
El poeta brilla per la seua absència.
L'absència de sí mateix
és una mena d'abast oceànic,
de rebost que li permet parlar
d'un pebrot torrat amb la magnificència
que els déus famolencs s'empassen l'univers.
Perquè el poeta s'empassa l'univers sencer
dins un raig d'oli atrapat de sol,
la mar gruixuda dels plors del món
dins un got de vi negre,
espès com la seua ànima,
tèrbol com els seus desitjos
destil·lant mots que s'ajunten
en versos propers al món
tant i com s'allunyen d'ell.
El poeta deu saber, ha de saber,
per principi irrefutable,
el nul interès que ell mateix en té
més enllà del seus essers benvolguts,
que tot li ho perdonen i obliden.
Si és la veu dels déus,
a qui pot interessar la seua ànima mutilada?
Si és la veu dels homes,
a qui plany el seu cor marcit
d'infinites rancúnies i vulgaritats?
Només d'absència podrà escriure
alguna cosa tan extraordinària com:
No hi havia a València dos cames com les teues…
El principal enemic del poeta
és ell mateix. El seu dol o joia,
que no són els de ningú més.
El seu amor o desamor,
que ens deixa freds
si no en parla del nostre.
Ai, poeta, l'absència de tu mateix
són els teus millors versos.
No volem l'exquisidesa
del teu esguard sobre el món,
volem l'exquisidesa del món
cantada pel teu esguard.
De què ens serveix
la precisió de la paraula
si no és la paraula precisada?
El poeta no hauria de ser
roda i bicicleta,
art i part de tan estrany viatge
on dues cames copsen el món.
El poeta brilla per la seua absència,
i tanmateix, tot ell és el seu poema.
Honor i Glòria al poeta nacional.
ResponEliminaSalut i Terra
Molt bó el post i cantarem tots l'absència de aquest poeta de tots ela poetes!!!beset.
ResponEliminaMolt bo el poeta viciclista homenatjant l'altre poeta! bon dia d'Estellés! més que absència ja és presència...
ResponEliminaCada any revisitem Vicent Andrés Estellés. A peu, en carro, en burro, en bicicleta o com sigui.
ResponEliminaTenia la sincera modèstia dels grans. Salut.
ResponEliminaConcha, gràcies. Cal recordar-los. Són tan necessaris. Un bes.
Gràcies, Elfree. Completament d'acord: és presència perquè mai no ens ho imposa el seu jo. Parla d'ell per poder parlar de nosaltres, només això.
El que tu dius, vpamies. El cas és no perdre-ho de vista mai de la vida.
ResponEliminaSerà difícil trobar un millor homenatge. Gràcies!
ResponEliminaClidice, és el que intentava fer-li, el millor homenatge al meu abast. Ets molt amable.
ResponEliminaHavia de dir-t'ho també ací: crec que li has fet un magnífic homenatge. Salut!
ResponEliminaDesconnectat d'internet però connectat a les dues rodes que empenyen l'horitzó comprove amb gust que els rigors estivals no afecten el geni de Vicicle, que continua el seu periple sobre rodes. Magnífic homenatge a VAE i a la poesia, que és l'aire que respirem els qui no estem quiets. Una abraçada.
ResponEliminaAlfred, què et puc dir. Com deia el meu pare, estic més ample que llarg. Ets molt amable i generós. Salut.
ResponEliminaManel, vols dir que has estat entrenant-te d'amagat, pa' fotre-me-la a l'Oronet? Cria ciclistes i et menjaran les cames... Gràcies, amic. Una abraçada.