diumenge, 4 de setembre de 2011

L'absència

Lo jorn ha por de perdre sa claror

AUSIAS MARCH


El món és bell, és amable la vida.

Amb aquest vers inicia el teu cant.

Tin ben present que el teu cant ha de ser

com un carrer, ple de gents i de coses;

com un carrer, per on passen tramvies:

com un carrer. I per l'aire, balcons.

D'ací endavant, pots escriure el que vulgues.

Un déu ocult et durà de la mà.

No te'n refies.

V.A. ESTELLÉS, L'engan conech


El poeta brilla per la seua absència.

L'absència de sí mateix

és una mena d'abast oceànic,

de rebost que li permet parlar

d'un pebrot torrat amb la magnificència

que els déus famolencs s'empassen l'univers.

Perquè el poeta s'empassa l'univers sencer

dins un raig d'oli atrapat de sol,

la mar gruixuda dels plors del món

dins un got de vi negre,

espès com la seua ànima,

tèrbol com els seus desitjos

destil·lant mots que s'ajunten

en versos propers al món

tant i com s'allunyen d'ell.

El poeta deu saber, ha de saber,

per principi irrefutable,

el nul interès que ell mateix en té

més enllà del seus essers benvolguts,

que tot li ho perdonen i obliden.

Si és la veu dels déus,

a qui pot interessar la seua ànima mutilada?

Si és la veu dels homes,

a qui plany el seu cor marcit

d'infinites rancúnies i vulgaritats?

Només d'absència podrà escriure

alguna cosa tan extraordinària com:

No hi havia a València dos cames com les teues…

El principal enemic del poeta

és ell mateix. El seu dol o joia,

que no són els de ningú més.

El seu amor o desamor,

que ens deixa freds

si no en parla del nostre.

Ai, poeta, l'absència de tu mateix

són els teus millors versos.

No volem l'exquisidesa

del teu esguard sobre el món,

volem l'exquisidesa del món

cantada pel teu esguard.

De què ens serveix

la precisió de la paraula

si no és la paraula precisada?

El poeta no hauria de ser

roda i bicicleta,

art i part de tan estrany viatge

on dues cames copsen el món.

El poeta brilla per la seua absència,

i tanmateix, tot ell és el seu poema.

11 comentaris:

  1. Honor i Glòria al poeta nacional.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. Molt bó el post i cantarem tots l'absència de aquest poeta de tots ela poetes!!!beset.

    ResponSuprimeix
  3. Molt bo el poeta viciclista homenatjant l'altre poeta! bon dia d'Estellés! més que absència ja és presència...

    ResponSuprimeix
  4. Cada any revisitem Vicent Andrés Estellés. A peu, en carro, en burro, en bicicleta o com sigui.

    ResponSuprimeix
  5. Tenia la sincera modèstia dels grans. Salut.

    Concha, gràcies. Cal recordar-los. Són tan necessaris. Un bes.

    Gràcies, Elfree. Completament d'acord: és presència perquè mai no ens ho imposa el seu jo. Parla d'ell per poder parlar de nosaltres, només això.

    ResponSuprimeix
  6. El que tu dius, vpamies. El cas és no perdre-ho de vista mai de la vida.

    ResponSuprimeix
  7. Serà difícil trobar un millor homenatge. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  8. Clidice, és el que intentava fer-li, el millor homenatge al meu abast. Ets molt amable.

    ResponSuprimeix
  9. Havia de dir-t'ho també ací: crec que li has fet un magnífic homenatge. Salut!

    ResponSuprimeix
  10. Desconnectat d'internet però connectat a les dues rodes que empenyen l'horitzó comprove amb gust que els rigors estivals no afecten el geni de Vicicle, que continua el seu periple sobre rodes. Magnífic homenatge a VAE i a la poesia, que és l'aire que respirem els qui no estem quiets. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  11. Alfred, què et puc dir. Com deia el meu pare, estic més ample que llarg. Ets molt amable i generós. Salut.

    Manel, vols dir que has estat entrenant-te d'amagat, pa' fotre-me-la a l'Oronet? Cria ciclistes i et menjaran les cames... Gràcies, amic. Una abraçada.

    ResponSuprimeix