Aigües de setembre

Convocaré la pluja sense aturar-me als marges

Begonya Mezquita, d'ací

El ciclista autumnal va nàixer a les portes de la tardor, en setembre, i la seua onomàstica -habitualment fallera- coincideix amb la tardor austral. És autumnal pels dos hemisferis, el boreal setembre -el seu far a la tardor del nord- i l'austral març -el seu mar a la tardor del sud. D'això que la primavera li deixe el regust agredolç dels esclats descontrolats d'amor incontrolat, i a la tardor li trobe l'encís infinit i esplendent de l'horabaixa humida i feridora. Amb aquests antecedents qui podia esperar que el cor no se li trenqués amb la fragilitat d'una fulla seca. O que al recer dels suposats guanys dels pedals, no dorma l'ànima d'un grimpeur melancòlic que busca afanyadament l'eternitat adormida a l'instant de cada pedalada. Haguera estat massa impostura arribar a creure possible que no fos així. O a no creure-ho, depèn. Setembre li avisa, setembre li prologa, amb els tantejos d'un plugim ocasional, de quatre gotes de delicada tristesa, o d'un ruixat torrencial, que res és per sempre mai, que només el no-res és infinit, com l'odi i la mort. I setembre li fa memòria per tots nosaltres, tan donats a l'oblit balsàmic, a les aparences. Setembre és la veu que xiuxiueja les absències. Amb un frec d'aire i un besllum de cotó pot trencar la innocència del mar i obrir el pou ofès de la por, de la certesa dels terminis. El ciclista autumnal va nàixer, però, amb una sola cursa al seu cap: el precís itinerari que li marquen les aigües de setembre carrer avall per l'Avinguda de llambordes i somnis. Aigües que sonen amb la subtilesa dels versos adormits sota les tecles d'un piano, o amb l'encís melòdic de la paraula amorosa que canta la roda sobre el camí banyat. Flaire agresta que s'esmicola per tot arreu amb la facilitat dels amors nouvinguts, dels desamors retrobats. I tant és així que no li importa massa pedalar sota la pluja, amerar-s'hi de fang i distàncies inabastables, de cims enlloc dels que tots en parlen i només la tardor deixa l'atzucac obert. El ciclista autumnal sol convocar les aigües de setembre mentre somnia amb les aigües de març.