I want you for...

Per a Relats conjunts

Sí? Segur? Si a mi no em volen veure enlloc, ni en pintura… Doncs jo és com millor quede, en pintura. No em diràs que no?... Les opinions són com el culs, tots en tenen un… Ei, no cites debades als clàssics, deixa al Callahan en pau… Doncs no m'apuntes amb el dit com si fos la seua Magnum 44, perquè excites el meu pensament metafísic… ¿El més enllà de lo físic o el més enllà de no tornar?... Cony, si tenim a Descartes amb barret de copa reclutant carn de canó, i no ens havíem adonat… A tu el que et passa és que ets un descastat… De casta li ve al llebrer… Va fuig del mig, que m'espantes la clientela, que tu el que vols és traure'm de polleguera… Veus com no em voleu ni en pintura… Ja tens excusa, no? Oi que bé. Tu el que ets, a més de descastat, és un covard… No hi ha covard més gran que el que acusa als altres de no fer el que ningú els hi ha sabut demanar i explicar com cal… Oh, perdone el senyoret, faltaria més. Farem un curset de bones formes, i desprès anirem a la guerra amb formulari de galanteries i cortesies inclòs… Doncs no estaria mal, la veritat. Així, mentre es poseu d'acord amb les cortesies imprescindibles, la gent seguiria viva. Amb les armes de destrucció massiva tenim un bon exemple. Tant de bo les estiguéreu buscant encara, ens hauríem estalviat un fum de vides, de patiments i de diners, no cal dir… Què sabràs tu de les grans decisions d'Estat?... Res. Gens ni mica, ho reconec. Com tots els que guiats pel teu dit entren a l'escorxador de reclutament. Però de tant en tant, ens assabentem que aquella dita guerra per la llibertat dels homes i dones, no buscava més que controlar la producció i el mercat de petroli; o el de la seda, si parlem d'altres temps, que sempre heu fet el mateix… Mai no sereu capaços de comprendre decisions de tan alta volada… La xusma… Què dius?... Que t'ha faltat dir la xusma. La xusma mai no sereu capaços de comprendre… Això ho dius tu… Però ho penses tu, si no mai no gosaries assenyalar-nos amb el dit… T'assenyale per a recordar-te la teua responsabilitat amb la societat… Doncs digues-m'ho, escriu-lo a un cartell, explica-ho, i jo prendre la meua decisió. Només acusem amb el dit el que no respectem. I tu m'estàs faltant el respecte fa una bona estona… Mai ens entendrem… És que no tens arguments, només un dit que assenyala… Bé, deixem-ho córrer. Només una cosa. Què portes a la mà dreta?... El selló de la bici. L'he deixada al davant de l'oficina i no me'n refio… Ens estàs dient lladres?… No, i ara, que els guanys són botí de guerra, faltaria més… Això són coses del passat… Tens raó, ara sembla que els països es poden comprar al mercat, depèn del seu deute i el nivell de confiança en que puguen pagar-la o no. D'haver-lo fet abans, la de sang que ens haurien estalviat… Potser, però no de dits… Com?... Que el dit és necessari… Ja, però canviant-li la llegenda, I want you for market… Ei, m'agrada. De veres… Veus com no se'n pot refiar u de l'oficina bancària. Vaig per la bici. Mentre pedalege m'oblide de tots els dits del món… Què poc sentit d'Estat…