La frescor dels matins

La gent important, que diria el Dersú, mai no ens decep. La gent important té la qualitat de ser-hi generosament, de no demanar compensacions, de fer-nos més amable la vida, i fins i tot possible. Aquest setembre -com ja va sent habitual als darrers anys- al igual que l'octubre -i diria que el novembre també vol afegir-s'hi a la moda- perllonguen la calor més enllà dels límits tradicionals dels que jo faig memòria. La veritat, pedalar a les tres de la vesprada amb 34º per alguns llocs de la city, més la humitat acostumada, no és el que diríem el meu ideal ciclista, però hem de treballar, pel que sembla, tot i les retallades descomunals que estan al caure'ns. Potser acabe amb deutes amb l'empresa i tot. Gracias, amo, pero golpee en el otro costado que ese ya sangra. D'això, que se m'ha acudit que la frescor de la matinada, quan isc amb la bici a fer l'Oronet o el que se'ns presente, és gent important. Perquè malgrat la xafogor, la basca, la vergonya o el deshonor (ah!, que no és aquest bochorno; bé, té igual, també m'empasse d'aquest tots els dies) aquesta frescoreta que ens permet dormir la nit i gaudir el matí, és insubornable, ara per ara, i no obeeix, com nosaltres mateixos deuríem fer, la llei dels mercats i la cobdícia dels homes. Us imagineu la cotització de l'alba a la borsa? O com de col·lapsat podria quedar l'ibex, el nikkei o el que fos amb la negació de l'horabaixa a tancar el dia? I les estrelles, canviant-se de lloc intentant millorar les seues stock options i desbaratant la xarxa de satèl·lits en caiguda lliure, com l'euro. I la lluna, més llunàtica que mai, alterant, per la seua baixa qualificació del deute -segons S&P- totes les marinades del món i amb una serralada en l'estadística que no la passa ni Pantani -que glòria tinga- als seus millors temps. Així, aquesta fredor matinera no em fa estremir de la seua humitat, el seu aroma d'impúdica i encara tímida rosada, o pel guany dubtós dels matinadors. Aquesta frescor de matinada em fa estremir d'emoció per la seua fidelitat, per mantenir la seua paraula malgrat tot el que li estem fent al món. Per no tindre en compte els capritxos d'aquests nens malcriats, d'aquesta gent prescindible, immadura i pretensiosa que som els humans, els micos caiguts. I quan els mercats no sàpiguen cap a on va l'aventura humana potser tornarem a demanar consell a la gent important: el sol, la lluna, les estrelles, pregant que no estèn massa ofesos. I que siguen ahí. Tots els dies. Tots els matins del món. I tan de bo no prenguen la decisió de retallar-nos la seua presència perquè, com deia Dersú, moriríem. Sí, la gent important són (en plural, sí) el sol, la lluna, les estrelles… i la frescor dels matins.