La primera i l'última

Tant m'ha insistit pregant-me, demanant-m'ho a qualsevol preu, humiliant-se, i fins i tot barallant-nos, que no n'he pogut continuar negant-me. Al capdavall, s'ha eixit amb la seua, com gairebé sempre. I mira que li ho he dit, faràs el ridícul, que aquestes coses no són pròpies de vosaltres, que potser ni els nens deurien fer-ho, però que mira pa' que vas a discutir, si són xiquets i els fa tanta il·lusió. I clar, ahí, m'he equivocat, que s'ha agafat a la primera de canvi, com una paparra a la poltrona de Cap de Servei. Que d'il·lusions -m'ha dit- jo també en tinc, què et penses. Que si em creia que no li era important. Que anava molt i molt errat amb ella. Que què poc la coneixia. Que si m'havia molestat alguna vegada, si més no, en preguntar-li pels seus somnis. O si és que fer sempre el que a mi em vingués de gust, i anar per on jo digués, ja li tenia que estar bé, i curullar totes les seues expectatives vitals. Jo li he dit que no es posés així, que no era per tant, que l'últim que qualsevol persona, amb un poc de trellat, pensaria és en aquesta dèria que li havia agafat ara. Mai no m'hagués pensat de tu que podries arribar a ser tan egoista, i donar per fet que ja ho sabies tot de mi -ha sentenciat. Així, amb més paciència que un esclau, he anat fent les diferents gestions i llistes. Ho farem a casa, no cal dir-ho. He mirat de preparar-ho tot amb tranquil·litat, a poc a poc, que l'economia familiar pot trontollar, amb aquest tipus de despeses, greument. Si no em falla la memòria, al pica-pica haurà de tot el que li ve de gust. Li agraden molt els caragols en escabetx, perd la xaveta per les homònimes en vinagre, i els filferros del nord sempre queden bé, tot i que ningú mai no els menja. També li fan el pes les platines al vapor; ah!, i les volanderes grosses a la romana. Bé, les conserves podem comprar-les en llandes grans que ixen molt més econòmiques, i el ferro dolç segons temporada, i en el moment, és clar. Algunes bossetes de cinta cruixent de manillar i tronquets de cautxú. Baules fregides o torradetes, que tan se val, i coixinets farcits d'anxova. Unes talladetes de fuet de corretja de rastrals i unes laminetes de recolzadors de cabra a contrarellotge. I entrepans de tubular blanc, roig i negre, que això ompli i està bé de preu. De beguda, bidons de rosa, com el greix rosa, però líquid i amb escuma. De postres, pastís de greix de liti, que és blanc, amb oli de vaselina caramel·litzat i radis trencats com a ornament. D'altra banda, he anat a parlar amb el mecànic, quin remei, i li ho he explicat. Volem una cosa senzilla, mestre, no s'ho pense vostè, que la cosa no està per a tirar coets. Ella que li diga que és el que li preocupa, el que li fa mal o ha fet mal, i vostè li dona el vist i plau, i li senyala les voltes que té que donar al pati, i els mals hàbits que deu abandonar, com per exemple fer manetes amb els frens, tocar-se les boletes de l'eix, i coses d'aquestes. I a l'endemà que prenga la seua primera -i espere que última- corona blanca de pinyó, l'anomenada compinyó. Però m'ha dit el mestre, que nai-nai de la xina, que sense curset previ ni parlar-ne. Que ha de tindre ben clar el cat que sí i el cat que no. I l'hora de taller no n'és gens barata, no s'ho penseu. Què hi farem? En fi, en tocant a la fashion, ja li ho faré jo, que com la mare cosia miraré d'estalviar-m'ho. Tot el que puga ser blanc, ho serà, i prou. Res de solcar els mars desconeguts amb galons d'almirall, marineret o faldilles i vel de princesa.