Aimai-je un rêve?
Mon doute, amas de nuit ancienne, s'achève
En maint rameau subtil, qui, demeuré les vrais
Bois mêmes, prouve, hélas! que bien seul je m'offrais
Pour triomphe la faute idéale de roses.
L'aprés-midi d'un faune, S. Mallarmé
Avui vaig sense rumb.
Pedalege, si més no,
cap al Sud.
Als mars del Sud,
un estenedor de vaixells
-ni veles ni vents-
sobre un cristall de fang.
El mar és ara un riu
al llit d'un recer de sal.
La geografia d'allau
ignora paraules i planys,
els hexagrames dels quals
esperen els sons ofegats.
Als mars del Sud,
les grues i plomes d'acer
canten de ponent
la imprecisa saudade
d'algun poeta enginyer.
Les dunes violades
floreixen pètals de neu ardent
i al mirall daurat de l'horitzó
es passegen les naus almiralls:
bucs fantasmes d'un deler.
Als mars del Sud,
són les cambres nupcials
del faune reial
i l'aigua dolça de la dama del llac,
l'embarcador venecià
dels amors amagats
i l'arbre vigilant
de la fugida en davant.
Als mars del Sud,
s'estén el groc maragda
dels diamants cereals
la llar del salze i els déus pagans
la raïmera d'ombres
i la parra de vi llicenciós,
la libèl·lula de bestiari oblidat
i la garsa que passeja el frac.
Als mars del Sud,
n'hi ha d'illes sense mar
i pa de granota enverinada,
aus de mal auguri
i l'espill de dir veritat.
Als mars del Sud,
el rumb es perd
entre camins perduts
d'un temps perdut.
Un viatge encisador...amb les seves pedres, què hi farem!
ResponEliminaSí, Zel, és un lloc meravellós. Les pedres... a veure si, a poc a poc, les anem llevant. Un petó.
ResponEliminamuy bonitos versos y muy bonitas fotos,enhorabona,preciosos!!!
ResponEliminaÉs tant bonic el viatge... si més no la part del Parc Natural ;)
ResponEliminaConcha, gracias. El sitio no deja de sorprenderme, y mira que lo conocemos años. Un beso
ResponEliminaAlegria, sí que és bonic. La tornada és el pitjor. Donar-se de nassos amb la crua realitat.
Hi ha una opció... quedar-s'hi eternament ;)
ResponEliminaTant de bo fóra possible, Alegria.
ResponElimina