dimarts, 26 de juliol del 2011

Vuelva usted mañana

Diumenge gelat

Com haureu pogut comprovar aquells que heu seguit -encara que fos tímidament- el passat Tour, uns dels plaisirs du vélo són les caigudes, els bacs -els de pinya incorporada, no els Bachs musicals. El diumenge, com que ja feia un temps que me'l tenia prohibit, doncs vaig cedir a la temptació. El sistema d'ancoratge del pedal esquerre es va quedar bloquejat per les més obscures raons orientals -són de la casa Shimano, japonesa- que u imaginar-se puga i vaig anar a terra en una barreja d'arbre talat de soca arrel i ninot ciclista en caiguda lliure. Barraca a terra. Així, que tot el pes de la llei de la gravetat d'aquesta acció suïcida va recaure al colze esquerre. Si ja tenia fotuda la cama esquerra, doncs ara completava el pack amb la meitat de la bípeda superior. Malmesa esquerra la meua. I amb el rellotge, a partir d'ara, al canell dret com els Borbons i alguns dels que manen molt. Què hi farem? El colp es va centrar en el que de malnom es diu "colze de la sogra". Vés a saber perquè. Bé, m'ensume les raons, que fa molt de mal, i els trenta i pico quilòmetres de tornada varen ser prou incòmodes, sobretot a les paradetes de semàfors, rotondes i coses per l'estil. Jo havia perdut bona part de la força de la mà esquerra i no podia frenar amb facilitat, la qual cosa s'agreujava al pujar i baixar de la bici. Per la meua experiència en aquest tipus de plaisirs vaig optar per només arribar a casa, dutxar-me i anar de cap a les urgències del Clínic. Un altre plaisir. Pensat i fet. El metge que em va atendre acabà el seu diagnòstic amb la següent promesa: "y, entonces, me trago mis palabras". Ras i curt, el que em va dir va anar, més o menys, així: "la falta de movilidad y de fuerza, junto a los dolores reflejos hacia la muñeca pueden ser debidos a que el golpe está en una zona con masa nerviosa y tendinosa, o bien a fractura ósea o fibrilar. Para aclarlo tendríamos que hacer unas placas, pero lo dejamos así, en una fuerte contusión. Puedo asegurarle que sólo es un golpe, pero si esta tarde, o a lo más tardar mañana, nota mayor hichazón y dolor, vuelva por aquí. Y si no mejora en 48 horas vaya a su ambulatorio. Comprende? Si nota que empeora, vuelva usted mañana y, entonces, me trago mis palabras." Bé, qui sóc jo per a esmenar la plana a un professional mèdic, tot i que li vaig comentar: "mestre -bé, li vaig dir doctor- y si ponemos un bendaje"… "es que entonces no notará si se le hincha" (sic)… Té raó, què collons. Tractament de xoc: Ibuprofeno, gel -bossa de pèsols congelats- i paciència, que anem curts de plaques i gairebé no ens queden ni tiretes. Dilluns següent, cap a les dotze ben tocades del migdia, començà a eixir-me un tríceps descomunal -model Stallone- amb coloració blavenca i consistència nuosa. Torne a la finestreta d'urgències del Clínic. Mire, que ahir vaig estar aquí… bla, bla, bla… Al passadís d'espera, que no sala, tinc dos orientals davant de mi. Al rerefons d'una cortina blanca -que fa de despatx mèdic- sona una veu que diu un nom oriental. S'alcen els dos. Són parella, anem bé. Però la cosa s'allarga, perquè ell no diu ni piu ni en cristià ni en res. Menys mal que ella, que des d'un primer moment porta la causa -qui si no?- té un admirable do de llengües. M'assabente de tot -oju!, amb el que dieu a les urgències, que desprès tot s'acaba sabent. Ell havia entrat coix del peu dret i sembla que amb molèsties al muscle esquerre. Portava quasi un mes amb Ibuprofeno -de què em sonava açò?- i seguia igual. Devia estar fins als coll… -que no sé com deu de dir-se en xinés mandarí- i volia apaivagar el seu desassossec. Però el metge li va deixar ben claret, des de bon començament, que aquí no es feien plaques pel morro. Així, que li encomanà un antiinflamatori molt més potent -que el deixaria sense flames per a un bon temps, pobre de la seua dona- i que si la cosa no millorava doncs "vuelva usted mañana, pero no aquí, a su ambulatorio". Hem de dir, que a diferència del meu cas -que sempre tens com a proba insubornable la castanya que t'has pegat- el xinés no podia al·legar causa primera alguna. La qual cosa va donar com a conseqüència dues intervencions mèdiques magistrals, antològiques. La primera, quan barallant possibles principis patològics els etzibà: "a veces estas cosas son de una mala postura al dormir" (sic). House, açò és d'un capítol de House. Ara li posen l'epidural, o li fan una punció lumbar, que pel cas és el mateix, i desprès se'ls mor de l'emoció i d'uns fongs raríssims. I l'altra, ja amb el joc d'acomiadaments posat en marxa, que els orientals tenen molta de cerimònia, els refila la següent sentència lapidaria: "porque usted no tendrá antecedentes de cáncer de huesos en su familia?" Mira, i va ser la primera volta que la xinesa parà de parlar en sec. Au, si no volies desassossec, dues tasses. A la pròxima, ja t'ho pensaràs dues voltes abans de vindre a urgències. Què et creies, que els inventors de la tortura només heu estat vosaltres? Buenas tardes… Buenas tardes… Li presente el rebut d'ahir. Jo sóc un "vuelva usted mañana". Em toca el tríceps. Bueno, hay fuerte inflamación con equimosis -equimosi és la taca blava, com els caliquenyos de la dità blava i la senyera amb faixa- y bastante pérdida de movilidad y fuerza, tendremos que hacer una radiografía para salir de dudas… Béeeee, síiiiiii, per fi, "prueba conseguida", estic a punt de plorar, que ara està molt de moda; Vicicle, ets un fenomen, però de fira, és clar. A diferència del pobre Genovés II -un crack de la pilota valenciana- que també va donar-se un colp al colze diumenge de matí en caure's de la bicicleta -vides paral·leles?, en xinés, palaleles- no tinc fractura a l'os, però sí trencament fibril·lar i artritis posttraumàtica. I el que toca és un embenat compressiu per a facilitar el drenatge, que ja m'estava ensumant l'afegit: "y si no mejora, vuelva usted mañana y le pondremos una escayola" Però, clar, l'escaiola al preu que es cotitza l'algeps en borsa ja són paraules majors, que el sistema sanitari pot entrar en fallida sobtada, com el govern nord-americà. Com podeu comprovar, amb aquesta magnífica estratègia de misèria compartida les visites a urgències gairebé és dupliquen. Sort va tindre el meu primer Galeno d'haver-hi acabat la guàrdia dilluns de bon matí, perquè si no s'empassa el rebut amb les seues paraules, com a mi em diuen Vicicle. Ara que pense, el blocatge del pedal esquerre no seria una revenja avant la lettre del xinés o japonès del servei d'urgències? No, oi? No poden ser tan recargolats? Oh, mon dieu… Bé, me'n vaig a urgències, a veure si trobe al menjaparaules del diumenge. Que no se m'oblide el rebut pel berenar.


Endevina endevinalla:

Diumenge gelat

Dilluns embenat

Què és?...


Dilluns embenat

10 comentaris:

  1. Li faltava dir "vuelva usted mañana que yo ya no estaré de guardia". I el que vingui darrera que arreé.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, Brian. Sembla que la cosa també va pel que tu dius.

    ResponElimina
  3. El personal sanitari va acollonit estalviant benes i esparadrap, plaques i medicaments, no sigui que els treguin el plus de productivitat – no m’ho invento, no, que per casa hi ha algú que s’hi dedica al món de la cura i la trencadissa i conec de prop el tema.
    Espero que et sigui lleu i et posis bé ben aviat. Veig que t'ho agafes prou bé, almenys amb bon humor.
    Salut ( mai ha estat més oportú aquest meu desig)

    ResponElimina
  4. Gràcies, Ramon. M'han donat per a una setmaneta. Tot i la ironia, malauradament, el que dic és literal, fil per randa. Però estem aplegant a uns extrems indignants. En sanitat i educació, el plus de productivitat és tornar als valors decimonònics. Bé, és que a mi em sembla. Salut.

    ResponElimina
  5. Anem bé amb les retallades....al final haurem de dur nosaltres la radiografia ni que sigui feta amb polaroid...millor del braç? i per cert receptar ibopufreno a dojo no és bona senyal a mi em va enviar a urgències ( per sort abans de les retallades sinó ara ja seria una funcionària docent menys a cobrar el sou)amb una reacció al·lèrgica que apunt va estar de matar-me!

    ResponElimina
  6. Millor, Elfree, gràcies. Doncs el pobre xinés portava un mes amb Ibuprofeno, segons la seua dona. I li donava un altre més fort encara. Amb el Nolotil fan igual. A la meua mare, que no el tolerava, gairebé la va deixar sense defenses. Jo porte un parell de dies i ja m'ho ha regirat tot, i no tinc un estómac delicat. Paciència. Un petó.

    ResponElimina
  7. Com l'Alberich jo també tinc per casa corrent una persona que es dedica al món sanitari i és espectacular el que s'està fent. Els estan fent estalviar tiretes, esparadraps, gasses, bolis... no és conya. Fa basarda i tot.

    El pitjor és que els recomanen que segons quin tipus d'instruments o proves si els poden evitar que els evitin... però clar, si el pacient ho necessita????

    Bé, en tot cas espero que et milloris aviadet i que puguis tornar a fer quilòmetres amb la bici.

    Personalment vaig veure algunes caigudes al Tour i, sincerament, a mi em fan esgarrifar les caigudes dels ciclistes...

    ResponElimina
  8. Gràcies, porquet, vaig tirant. Sí que comença a ser preocupant aquesta política de repartir la misèria pel que respecta als metges que firmen poques proves i guanyen prestigi davant el seu cap. Les caigudes de bici podem ser molt aparatoses i tanmateix lleus, i d'altres com la meua del diumenge gairebé parat són les típiques que et fractures la clavícula. Així que encara vaig tenir sort i tot.

    ResponElimina
  9. la sanidad da asco como hemos comentado tantas veces,cuidaté vicicle,espero que sean pocos dias ,un beso muy fuerte!!!

    ResponElimina
  10. Y yo, y yo... Aunque las articulaciones son un rollo. Besos.

    ResponElimina