Morir d'èxit

Així va quedar el pobre d'Hoogerland, imatge de la xarxa

Potser acabe semblant-me a Mourinho, però el primer que em va vindre al cap ahir a la tarda mentre veia com dos ciclistes del Tour s'enlairaven, era Per què? Sí, sí. Per què? Per què fosca raó aquest cotxe 800 -a dia d'avui fet fora de la cursa, tot i que ell, el cotxe, no en té de culpa- vol avançar al grup davanter? Que als invitats que l'ocupen potser no els agradava el ciclisme? Llavors, per què hi eren? Ah, que a la fórmula 1, allà on toca, també hi són? I als casaments reials també? Que va tot al mateix pack? Que la qüestió és dir "jo hi era" i a més, "invitat per…"? Aquestes són les expectatives vitals dels VIPS, supose? I ho dic, perquè si aquest meravellós art del pedaleig no et deixa del tot indiferent, i tens l'enorme fortuna de seguir una de les etapes més interessants que hem vist fins ara del Tour 2011, al costat del grup que encapçala la cursa, què collons busques al davant si la resta de ciclistes son al darrere? Jo vull saber qui era al dintre del cotxe. Jo vull saber per què volien avançar al grup i deixar de gaudir dels ciclistes en una carretera tan estreta, de lleu baixada i a més de 60 km., sense poder deixar el metre i mig de separació preceptiva? Vull saber qui va donar l'ordre, si els invitats o va ser motu proprio del conductor. Vull saber què necessitat imperiosa els va fer prendre decisió tan perillosa i arriscada. Els que anem pels camins amb una bicicleta estem més que farts dels automobilistes que t'avancen sense deixar distància, a tota virolla i en l'únic objectiu de parar a la rotonda següent o al semàfor. I ja ni penses: has posat la meua vida en perill quan l'únic que volies era creuar pel meu davant i parar en la gasolinera, amb la qual maniobra has guanyat deu segons i jo podria haver tingut un greu accident. I ho assumeixes, si no penjaries la bici. Però que "La razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, que con razón me quejo…" es corporifique a una cursa professional és d'obligada explicació. I si aquesta és humiliant per als sinrazón, doncs el que toca és apitrar amb la seua miserable condició i començar a pensar que aquests que van al damunt d'una bici són primer de tot persones, essers humans i no part secundària i eludible de l'espectacle d'avui... que demà tenim l'Open de… Mira, ara no me'n recorde. I que quede clar que els VIPS, si en fem de malifetes no és per mala fe o una confosa llista de valors, sinó per gaudir i fer gaudir als altres de les coses d'aquest món, com el Murdoch, el nostre sant patró.