Mira si es buena persona

Cartoixa de Portacoeli

Heu vist El gran silencio de Philip Gröning? Doncs jo, que n'he tingut la barra de fer-ho, i a més sóc un habitual de Portacoeli, per la dèria ciclista, ja m'ho estava ensumant. Aquest tio me la fotrà. El faran sant abans que a mi. I mira que n'estic lluitant per aconseguir-ho. Però, doctors té l'església. San Francishco -gràcies, Alfred, per la precisió fonètica- Camps, va a ser, d'ací no res, patró incontestable dels nudistes. Ja tenim, i en llatí, of course, la seua sentència: Si monachus non facit habitus, vivat nudis. Sobre aquesta veritat ineluctable construirà la regla dels cartoixans en pilota. Perquè al que ha arribat el nostre molt poc honorable -perdona'm, Paco, però amb els antecedents penals que et venen xafant els peus, l'honorabilitat és incompatible- és a la conclusió que els vestits, els trajes i tot allò que ens posem per ocultar les nostres vergonyes, és molt més vergonyós. La fashion és una temptació del maligne. Ni les sandàlies del pescador seran permeses en aquesta ordre. En pilota viva i picada: in globum vivum. I en arribar els rigors hivernals, doncs pa' d'això estan les caixes de disciplines. En harmoniosa companyia anirem conjugant el verb: Al principi fou el verb: "jo te pego, leche; tu me pegas, leche, el me pega, leche", com deia el Ruíz Mateos -altre poc honorable, que ha estafat dues voltes als mateixos, un crack- al costat del Boyer, l'honorabilitat del qual la deixem per a un altre dia. Bé, anem a la seua Hagiografia, que n'està preparant l'ínclit Trillo, un altre crack de més que dubtosa honorabilitat. Aquest sant baró, el Paco -diu l'altre Paco, el Trillo, o és Fede?, doctorat en Shakespeare per la Universitat del carrer Blasco Ibáñez, amb tesis dirigida pel Trínculo local- va tenir que pujar els graons de l'escala dei -altres li dirien trepar- a l'ombra èticament fosca del patricius carthaginiensis Campestria (en llatí vulgar mallorquí, Sa Plana; en llatí murcià, Zaplana. Comproveu la proximitat d'aquesta parentela a les seues arrels llatines) Tot i sofrir calladament els excessos eclesiàstics -donades les seus relacions obsessives amb el centurió Julius Ecclesiae- i mítics -"haremos un vergel en Benidorm"- d'Eduardum, Pacum, pels més pròxims, arribà a ser la manum dextra d'aquest centaure murcià. Gràcies als déus benefactors de Gènova, 13, primera planta, Campestria va ser manllevat, i al Campus se li varen obrir de sobte les Portacoeliis de la plaça de Manises, antigament de Sant Bartolomé, que segons Santiago de Voràgine: "se mantuvo ajeno al amor de las cosas en este mundo, vivió pendiente de los amores celestiales y toda su vida permaneció apoyado en la gracia y auxilio divino, no sosteniéndose en sus propios méritos sino sobre la ayuda de Dios" (Llegenda Àurea, passim). I ja que estem en valoracions globals, anem a les fonts de major autoritat: "pude haberlo obligado, por medio de mis fantasías, mi displicencia y mi tan escasa responsabilidad, a convertirse en el hombre que llegó a ser: primero en el pobre diablo orgulloso de un ascenso, después en el ladrón. También, claro, en el otro, en el difunto relativamente joven que todos miramos pero que sólo yo podía reconocer como hermano" (El Bigotes en Onetti, passim) Ja vegeu, tota una conxorxa de necis al voltant de l'única vegada que es va fer un traje a la mida, pobre, i desprès de pagar-lo religiosament -com tot el que ell fa- se n'oblidà el ticket. I al sastre, que deu ser íntim de Rubalcaba, li faltà temps per a cridar-lo i comentar-li els fets, i aquesta ment diabòlica, la de l'Alfredo, va ordir, maquinar, el pervers pla en contra del que estava cridat a ser l'autèntic successor de josemari -Escrivá o Aznar?, doncs, ara, no ho sé- a la Moncloa. I aquest home, al damunt se'ns sacrifica, i ho ha fet per l'Imperi espanyol i pel pròxim Imperator Hispaniae, Marianus, dixit brevis. Bé, del judici i del jurat ja s'encarregarà Trillo. Lo de tornar a la vida pública, ja no ho veig tan clar, Pacum. Perquè una volta proves la disciplina cartoixana, i a més a més en pilotes, no és gens fàcil deixar-ho, pel que diu Hermann Galibier, el meu contacte a Portacoeli. Rita, te gusta, he quedado bien?