...o en bicicleta perseguir a Manuela

Quan ahir per la nit em vaig assabentar, no acabava de visualitzar la imatge del cantautor, del Facundo Cabral. Duc lligat el seu nom a l'Alberto Cortez, que cantà No soy de aquí… de manera impecable; i també al Jorge Cafrune, al que de fet vaig seguir molt més a prop, i amb el que algun dia -el més tard possible, si us plau- tinc que aclarir aquesta dèria de llançar a perdre els eixos d'una roda, siga de carreta o de bici. El que us deia, no acabava de retrobar el seu rostre, però quan l'he vist al youtube, si que n'he reconegut els seus cabells d'anells negres i la seua barba de déu grec benefactor. No entraré en analitzar la barbàrie que ha posat punt i final a la seua vida física, que no poètica o espiritual, segur. És barbàrie i punt. Tot i que alguns diuen que els sicaris anaven per l'empresari amic que conduïa el cotxe. Patrón, y si el cantorcito se sienta a su lado?... Pues me lo fríen igual al milonguero ese, y sirve de aviso, que vienen elecciones… Així, que m'estime molt més parlar un poc d'aquesta cançó meravellosa, que és un magnífic exemple de melodia honesta. Podem moralitzar les notes musicals? No ho sé. Però una melodia que ix com si u anés taral·lejant mentre passeges els peus pel cel i els ulls per terra, sense pretensions, sense ambicions, amb la senzillesa de contar el que és senzill: laralaralatantocomolasflores, i de sobte esdevé una melodia repleta d'encant, una cançó que no cansa, i que es penja dels llavis i la gola per a sempre mai... Heus ací com aquest home feia feliç als altres. Com el Víctor Jara, com el propi Cafrune. I ja sabeu perquè nomeno a aquests dos, i algú més que me n'oblide. I és que si algú persegueix a la seua xica en bicicleta, ja sabeu, té totes les meues simpaties. Però ara mateix el que pense és que tant de bo mai no haguérem baixat dels arbres; tant de bo, amb el magnífic equilibri que els identifica com el que són i som, micos, i que nosaltres hem perdut, poguérem, amorosament, perseguir i llevar-les els polls a totes les Manuelas del món, i deixàrem als altres micos i al pobre món en pau.